TESTIMONIS MÀRTIRS CAPUTXINS

D’entre els màrtirs caputxins de Catalunya, fra Frederic era el més veterà com a frare i el qui havia tingut càrrecs de més responsabilitat. En els seus quaranta anys de vida religiosa, havia tingut cura dels germans com a guardià dels convents d’Igualada i Arenys de Mar, superior regular i [...]

  Fra Pacià era el quart fill d’un arquitecte del barri de Gràcia. Des de molt petit, va passar llargues temporades a Igualada, amb els seus avis paterns i el seu oncle i padrí de bateig mossèn Josep Maria Colomer. Per aquest motiu, la mort de la mare, en [...]

Els inicis de la vocació de fra Remigi de Papiol van ser especialment difícils. També ell va sentir la crida sent encara un infant, i jugava a dir misses amb un seu germà que li feia d’escolà. Quan tenia nou anys, els pares van perdre les vinyes que tenien [...]

Fra Doroteu era més jove que fra Martí. L’any 1936 tenia vint-i-vuit anys. Des d’infant havia sentit una inclinació molt especial per la religió. Encara amb prou feines parlava, que ja avisava l’àvia tan bon punt sentia les campanes per anar a l’església. Quan venien frares o monges al [...]

La dissolució i dispersió de la fraternitat de l’Ajuda va tenir un to especialment dramàtic. El mateix dia 19 de juliol, havent estat ja assaltada la casa veïna dels marquesos de Dou i la Capella dels Agonitzants, fra Zacaries de Llorenç i dos frares més marxaven a dormir en [...]

Fra Alexandre, en el moment de l’esclat revolucionari, estava destinat al convent d’Olot i tenia vint-i-sis anys d’edat. Durant els seus primers anys de vida de convent, sempre havia estat un xicot més aviat tímid, poruc i bastant nerviós. Però en els últims tres anys, després de la seva [...]

En el capítol de 1936, fra Timoteu va ser destinat a les Borges Blanques. Però no va tenir temps de fer efectiu el trasllat, de manera que la revolució el va trobar encara a Olot, el convent on residia des de feia ja temps. Tenia en aquell moment trenta-nou [...]

Fra Eudald va ser el més jove dels caputxins assassinats durant la Guerra Civil a Catalunya. Tenia divuit anys, i en feia tres que era frare. Des d’infant havia descobert la vocació estudiant amb els germans maristes, fent d’escolà a la parròquia de la Soledat i visitant a vegades [...]

Fra Zacaries fou el quart dels set fills d’una família de jornalers del camp. Tots els germans van ser confrares del Roser, i es llevaven plegats a les cinc de la matinada per resar el rosari. Ell descobrí la seva vocació religiosa a través de les cartes que li [...]

Els frares del convent d’Olot van continuar la vida amb normalitat fins al 21 de juliol, igual que els altres religiosos de la vil·la. Aquell dia, a les onze de la nit, mentre la senyora Marcel·lina Margui, veïna i benefactora del convent, sopava amb el seu marit i el [...]

La situació tan cèntrica del convent de Pompeia, a la Diagonal gairebé tocant a Passeig de Gràcia, va fer que els primers dies de la Guerra Civil hi fossin especialment intensos. El 18 de juliol al vespre ja hi havia un contingent de guàrdies d’assalt, soldats d’infanteria i metralladores [...]

Arroyo Cerezo és un llogarret en el municipi de Castelfiabib, província de València. Allà va néixer fra Bonaventura, fill d’uns senzills camperols. Als tretze anys va manifestar el seu desig de ser capellà, i amb el seu pare es van traslladar a Barcelona, on vivien molt pobrament. Per mitjà [...]

Els Canyes eren un matrimoni molt religiós. Anaven a missa, combregaven i resaven el rosari junts cada dia. Pertanyien a una associació del Rosari Perpetu, que feien torns perquè sempre hi hagués algú resant-lo. A ells els tocava la nit del 12 al 13 de cada mes de dotze [...]

La família de fra Tarsici eren propietaris d’un cafè al poble de Miralcamp, prop de Mollerussa. Ell va fer els primers estudis a l’escola parroquial. Era un noi molt llest: als cinc anys ja sabia de memòria les taules de multiplicar i el catecisme. Li agradava fer d’escolà a [...]

Durant la primera meitat del segle XX, els caputxins catalans van tenir encomanada una extensíssima missió al sud de Colòmbia, en els actuals departaments del Caquetà, Putumayo i Amazones. Es tracta d’un territori enorme, gairebé totalment cobert per la immensa catifa verda de la selva. Les úniques vies de [...]

La família de fra Anselm era nombrosa. Ell fou l’últim dels vint-i-dos nascuts de la seva mare, alguns dels quals van morir de petits. El pare va ser procurador dels tribunals i alcalde d’Olot. Es tractava, doncs, d’una família acomodada. També eren molt religiosos. Els dies de festa, per [...]

Els caputxins de Catalunya, durant el primer terç del segle XX, van estar molt vinculats al moviment de la Renaixença cultural del país i al catalanisme polític de tendència catòlica. La figura de fra Miquel d’Esplugues, entre d’altres, va marcar tota la comunitat en aquest sentit. Eren especialment homes [...]

Els frares almoiners han estat durant segles dels personatges més característics de la forma de vida franciscana. Durant llargues temporades, anaven de poble en poble, sovint a peu, demanant almoines per al sosteniment de les fraternitats. A cada lloc per on passaven, solien tenir famílies conegudes que els acollien [...]

La revolució també va trobar fra Rafel a Sarrià. En el Capítol que havia acabat pocs dies abans, l’havien destinat al convent de Pompeia com a vicari de la comunitat, bibliotecari i assistent dels terciaris. Però encara no havia tingut temps de fer el trasllat. Des de 1933 havia [...]

El dia 20 de juliol de 1936, una bona colla de frares del convent de Sarrià van anar a buscar refugi a casa de la senyora Rosa Ximenis, germana de fra Jaume de Sarrià, al mateix carrer del convent (que actualment porta el nom de “Cardenal Vives i Tutó”). [...]

Fra Cebrià de Terrassa era un home ja gran, seixanta-cinc anys, que, el 1936, representaven més edat que no pas ara. De jove havia estat aprenent en una botiga, i va passar un temps una mica dispers. Però l’acompanyament espiritual d’un frare el va ajudar a tornar-se a prendre [...]

Fra Miquel, nebot de fra Eloy de Bianya, era estudiant. Tenia vint-i-un anys. Era el setè d’onze germans. A casa seva eren molt religiosos. Del seu pare es diu que tenia les mateixes actituds de fra Eloi: treballava de paleta i convertia la feina en pregària a base de [...]

Aquest frare era molt jove quan va morir. En el moment de la revolució tenia dinou anys. El seu pare era el secretari de l’ajuntament de Santa Pau, on la mare feia de mestra. Quan ell tenia quatre anys, la família es va traslladar a Olot, i eren veïns [...]

Sarrià va ser el primer lloc de la Península Ibèrica on es va establir un convent de caputxins, el 1578. Per això després de l’exclaustració els frares hi van voler tornar. No podent recuperar el lloc de l’antic convent, en l’indret que encara es coneix com “el Desert de [...]