Loading...
INICI2021-07-09T11:04:31+02:00

La nostra espiritualitat

Desig de Déu

San Francesc insisteix que Déu és el Bé, tot el Bé, el Bé Suprem. Per a ell, es pot gaudir de Déu. Déu estima, fa companyia, tot en nosaltres tendeix cap a Ell.

Fascinació per Jesucrist

Sant Francesc viu fascinat per Jesucrist, especialment per la seva pobresa i abaixament (Fil 2), i el servei humil (rentar els peus: Jn 13). Al centre de la seva espiritualitat hi ha el Crist del Pessebre i de la Creu.

Fraternitat

La vida en fraternitat és el primer objectiu del caputxí, perquè Déu parla a través del que et diu i et fa el germà. Fills del mateix Pare, som iguals i corresponsables. Tots resem, prediquem i fem les feines domèstiques. Les decisions es prenen dialogant en Capítol.

Prioritat de la vida d’oració

Talment una respiració d’amor, és la relació sense la qual no es pot  viure. Assaonada per l’Esperit Sant, guareix, reconcilia i vivifica… des de la humilitat, la sinceritat i el reconeixement de la pròpia pobresa. La paciència amb els altres i l’amor als enemics en són criteri de discerniment de l’oració autèntica.

Enmig dels pobres

El Rostre de Crist es troba en el rostre dels sofrents i marginats. El pobre no és sols algú al que s’ha d’ajudar sinó teofania de Crist. “I heu d’alegrar-vos quan us trobeu enmig de persones qualsevol i menyspreades, entre pobres i dèbils, malalts i leprosos i els captaires del camí” (1R 9,2).

Apostolat

El caputxí fa tota mena d’apostolat, preferentment va allà on no vol anar ningú, i salvant sempre l’esperit d’oració i devoció. Però el primer apostolat es realitza a través del testimoni que és la pròpia vida fraterna.

CAPUTXINS

VIDA CAPUTXINA

CRONOLOGÍA

FORMACIÓ

«Parin esment els meus frares que, sobre totes les coses, han de desitjar de posseir l’Esperit del Senyor i la seva santa operació, pregar sempre a ell amb cor pur i tenir humilitat, paciència en la persecució i la malaltia, i estimar aquells que ens persegueixen, reprenen i acusen»
(Regla butllada 10,8-10)

Sant Francesc D'Assís

«El Senyor em donà a mi, fra Francesc, de començar així a fer penitència: puix que, quan estava en pecats em semblava massa amarg de veure leprosos. I el Senyor mateix em conduí entre ells i amb ells vaig fer misericòrdia. I quan me n’apartava, allò que em semblava amarg se’m convertí en dolçor de l’ànima i del cos». (Testament 1-3)

Sant Francesc D'Assís

«Et parlo, fill meu, talment com una mare… Qualsevol manera que et sembla millor d’agradar el Senyor Déu… poseu-la en pràctica…» (Carta a fra Lleó)

Sant Francesc D'Assís

«I després que el Senyor em donà germans, ningú no em mostrava què havia de fer, ans el mateix Altíssim em va revelar que havia de viure segons la forma del sant Evangeli»

Sant Frances D'Assís

«Déu sobirà i gloriós, il·lumineu els tenebres del meu cor»
(Pregària davant el Crucifix de Sant Damià)

Sant Francesc D'Assís

«Onsevulla que siguin i es trobin els frares, es mostrin familiars, ensems ells amb ells, i amb confiança manifesti l’un a l’altre la seva necessitat; car si la mare nodreix i estima el seu fill carnal, com més diligentment cadascú ha d’estimar i nodrir el seu germà espiritual»
(Regla butllada 6,7-8)

Sant Francesc D'Assís

Go to Top