La situació tan cèntrica del convent de Pompeia, a la Diagonal gairebé tocant a Passeig de Gràcia, va fer que els primers dies de la Guerra Civil hi fossin especialment intensos. El 18 de juliol al vespre ja hi havia un contingent de guàrdies d’assalt, soldats d’infanteria i metralladores enfront del convent. A la matinada [...]
Arroyo Cerezo és un llogarret en el municipi de Castelfiabib, província de València. Allà va néixer fra Bonaventura, fill d’uns senzills camperols. Als tretze anys va manifestar el seu desig de ser capellà, i amb el seu pare es van traslladar a Barcelona, on vivien molt pobrament. Per mitjà d’una veïna de la seva tieta, [...]
Els Canyes eren un matrimoni molt religiós. Anaven a missa, combregaven i resaven el rosari junts cada dia. Pertanyien a una associació del Rosari Perpetu, que feien torns perquè sempre hi hagués algú resant-lo. A ells els tocava la nit del 12 al 13 de cada mes de dotze a una. La mare observava el [...]
La família de fra Tarsici eren propietaris d’un cafè al poble de Miralcamp, prop de Mollerussa. Ell va fer els primers estudis a l’escola parroquial. Era un noi molt llest: als cinc anys ja sabia de memòria les taules de multiplicar i el catecisme. Li agradava fer d’escolà a la parròquia, i no tenia mandra [...]
Durant la primera meitat del segle XX, els caputxins catalans van tenir encomanada una extensíssima missió al sud de Colòmbia, en els actuals departaments del Caquetà, Putumayo i Amazones. Es tracta d’un territori enorme, gairebé totalment cobert per la immensa catifa verda de la selva. Les úniques vies de transport eren (i en la major [...]
La família de fra Anselm era nombrosa. Ell fou l’últim dels vint-i-dos nascuts de la seva mare, alguns dels quals van morir de petits. El pare va ser procurador dels tribunals i alcalde d’Olot. Es tractava, doncs, d’una família acomodada. També eren molt religiosos. Els dies de festa, per exemple, anaven a dues misses. Fra [...]
Els caputxins de Catalunya, durant el primer terç del segle XX, van estar molt vinculats al moviment de la Renaixença cultural del país i al catalanisme polític de tendència catòlica. La figura de fra Miquel d’Esplugues, entre d’altres, va marcar tota la comunitat en aquest sentit. Eren especialment homes de lletres, i mantenien vives relacions [...]
Els frares almoiners han estat durant segles dels personatges més característics de la forma de vida franciscana. Durant llargues temporades, anaven de poble en poble, sovint a peu, demanant almoines per al sosteniment de les fraternitats. A cada lloc per on passaven, solien tenir famílies conegudes que els acollien per dormir. Despertaven les simpaties de [...]
La revolució també va trobar fra Rafel a Sarrià. En el Capítol que havia acabat pocs dies abans, l’havien destinat al convent de Pompeia com a vicari de la comunitat, bibliotecari i assistent dels terciaris. Però encara no havia tingut temps de fer el trasllat. Des de 1933 havia ocupat el càrrec de secretari provincial, [...]
El dia 20 de juliol de 1936, una bona colla de frares del convent de Sarrià van anar a buscar refugi a casa de la senyora Rosa Ximenis, germana de fra Jaume de Sarrià, al mateix carrer del convent (que actualment porta el nom de “Cardenal Vives i Tutó”). Entre els refugiats en aquesta casa [...]
