Els Canyes eren un matrimoni molt religiós. Anaven a missa, combregaven i resaven el rosari junts cada dia. Pertanyien a una associació del Rosari Perpetu, que feien torns perquè sempre hi hagués algú resant-lo. A ells els tocava la nit del 12 al 13 de cada mes de dotze a una. La mare observava el [...]
La família de fra Tarsici eren propietaris d’un cafè al poble de Miralcamp, prop de Mollerussa. Ell va fer els primers estudis a l’escola parroquial. Era un noi molt llest: als cinc anys ja sabia de memòria les taules de multiplicar i el catecisme. Li agradava fer d’escolà a la parròquia, i no tenia mandra [...]
Durant la primera meitat del segle XX, els caputxins catalans van tenir encomanada una extensíssima missió al sud de Colòmbia, en els actuals departaments del Caquetà, Putumayo i Amazones. Es tracta d’un territori enorme, gairebé totalment cobert per la immensa catifa verda de la selva. Les úniques vies de transport eren (i en la major [...]
La família de fra Anselm era nombrosa. Ell fou l’últim dels vint-i-dos nascuts de la seva mare, alguns dels quals van morir de petits. El pare va ser procurador dels tribunals i alcalde d’Olot. Es tractava, doncs, d’una família acomodada. També eren molt religiosos. Els dies de festa, per exemple, anaven a dues misses. Fra [...]
Els caputxins de Catalunya, durant el primer terç del segle XX, van estar molt vinculats al moviment de la Renaixença cultural del país i al catalanisme polític de tendència catòlica. La figura de fra Miquel d’Esplugues, entre d’altres, va marcar tota la comunitat en aquest sentit. Eren especialment homes de lletres, i mantenien vives relacions [...]
Els frares almoiners han estat durant segles dels personatges més característics de la forma de vida franciscana. Durant llargues temporades, anaven de poble en poble, sovint a peu, demanant almoines per al sosteniment de les fraternitats. A cada lloc per on passaven, solien tenir famílies conegudes que els acollien per dormir. Despertaven les simpaties de [...]
La revolució també va trobar fra Rafel a Sarrià. En el Capítol que havia acabat pocs dies abans, l’havien destinat al convent de Pompeia com a vicari de la comunitat, bibliotecari i assistent dels terciaris. Però encara no havia tingut temps de fer el trasllat. Des de 1933 havia ocupat el càrrec de secretari provincial, [...]
El dia 20 de juliol de 1936, una bona colla de frares del convent de Sarrià van anar a buscar refugi a casa de la senyora Rosa Ximenis, germana de fra Jaume de Sarrià, al mateix carrer del convent (que actualment porta el nom de “Cardenal Vives i Tutó”). Entre els refugiats en aquesta casa [...]
Fra Cebrià de Terrassa era un home ja gran, seixanta-cinc anys, que, el 1936, representaven més edat que no pas ara. De jove havia estat aprenent en una botiga, i va passar un temps una mica dispers. Però l’acompanyament espiritual d’un frare el va ajudar a tornar-se a prendre seriosament la vida i, amb el [...]
