La presència caputxina a Valls començà amb una comunitat de caire marcadament contemplatiu a les ermites dites “de sant Jeroni”, en l’indret conegut com “sant Joan del bosc”, als afores de Valls.

L’any 1585 els frares s’establiren al santuari de la Mare de Déu del Lledó, on hi romangueren fins el 1835. Després de l’exclaustració (1860) l’edifici conventual es cedí a les Carmelites de la Caritat (o Vedrunes).

Des del 1940 els religiosos claretians tenen la cura pastoral de l’església-santuari del Lledó.