Pocs mesos després de l’establiment dels caputxins al convent de Santa Eulàlia de Sarrià, es fundà a finals de 1578 un convent a extramurs de la ciutat de Barcelona que es dedicà a Crist Crucificat. El convent era conegut amb el nom de Montcalvari i fou seu de la Cúria Provincial i, també, de la infermeria dels caputxins.
Recentment, a la cruïlla del carrer Girona amb el carrer Mallorca de Barcelona s’han descobert vestigis de l’etapa final d’aquest convent de Montcalvari que, després del setge que sofrí Barcelona durant la Guerra de Successió, fou bombardejat i destruït per les tropes filipistes el maig de 1714. Entre els elements s’ha trobat bales de canó (bombardes i bales massisses) llançades al convent en el setge de 1713-1714, ja que el convent de caputxins s’havia convertit en baluard de les tropes austriacistes. Després de la guerra el convent –molt malmès– junt amb l’extensa horta passà a mans privades que ho convertí en un mas. Les restes trobades pertanyen possiblement a aquesta etapa pairal, ja que l’edifici conventual semblaria que estava situat, a prop del carrer Bailèn amb el carrer Còrsega, a l’actual passatge dels “caputxins vells”, al tram final del carrer Còrsega, molt a prop del passeig de Sant Joan.
(Les fotografies que acompanyen aquesta nota són obra d’Àngel Blanch)
