La Residència Montserrat és un convent de nova creació. Està habitat des de l’any 1994, i fou construït en els dos anys anteriors a partir del disseny que van fer els propis frares impulsats per fra Miquel Ijurco.

En el moment de la seva construcció, els entorns d’aquesta residència estaven pràcticament despoblats. Per aquest motiu, la casa va ser prevista com a residència per als frares més que com a lloc de culte i pastoral. En poc temps, el poble de Tejar ha crescut i els frares han convertit una sala del convent en una capella on se celebren cada diumenge tres eucaristies molt concorregudes. L’assistència és tal que els fidels ocupen, a més de la capella, el porxo i un pati que hi ha davant de la casa, on ha calgut instal·lar megafonia.

Des de Montserrat, els frares col·laboren activament amb les parròquies de Cartago i rodalies i el convent. S’ajuda al culte i es participa en la pastoral de malalts, especialment en la distribució de la comunió per les cases.

La Residència Montserrat de Cartago és una casa jove. Els frares hi van començar a viure l’any 1994. Actualment hi resideixen quatre frares, que porten a terme molt diverses activitats.

Fra Miquel Ijurco és el ministre viceprovincial dels frares de Nicaragua, Costa Rica i Panamà des de 2003. Porta més de quaranta anys a Costa Rica, en els quals ha fet pràcticament tots els papers de l’auca: director de dues escoles, professor de música i religió durant més de vint anys al col·legi San Luís Gonzaga de Cartago, directiu del Club de Futbol Cartaginés (que durant el temps que ell se’n va ocupar va arribar a guanyar la lliga costa-riquenya), llicenciat en dret civil i eclesiàstic, director de l’Orfeó i restaurador i afinador d’orgues. El seu càrrec actual el manté allunyat de moltes d’aquestes activitats, però encara troba temps per afinar algun orgue juntament amb el senyor Bernardo, company seu de feina a l’escola.

Per les mans d’ells dos han passat bona part dels orgues de Costa Rica, alguns dels quals feia temps que estaven abandonats i avui sonen com si fossin nous de trinca.

Fra Antoni Solé és també un veterà d’Amèrica. Fa més de cinquanta anys que hi resideix, els primers deu a Nicaragua, on es va encarregar de les obres del convent de Sant Sebastià de Managua. Després ha estat professor del Col·legi Seràfic de Cartago i ha col·laborat en la formació dels postulants durant molts anys. Des que es va construir la Residència Montserrat s’hi va traslladar, fent una vida més retirada. Segueix, però, portant la comunió a més de cent malalts cada setmana.
Fra Ignasi de Manresa va passar per l’Amazones i Nicaragua abans de venir a Costa Rica. Durant molts anys, va residir al convent de Las Ánimas, a la ciutat de San José. Posteriorment va ser traslladat al convent de Cartago, des d’on s’encarregava de la parròquia de Taras, a dos quilòmetres de la ciutat. Com a record del seu pas per aquesta parròquia, hi ha les set capelles que va fer edificar per a cada una de les filials. La seva gran afecció, fins fa un temps, era anar en moto. En una ocasió, va fer el viatge per tota la carretera Panamericana fins Alaska.