Inicialment la presència caputxina a la població de Sant Celoni s’establí a redós del santuari de la Mare de Déu del Puig de Bellver, als afores de la vila (1582).
Uns anys després s’edificà el convent més a prop de la població, i es dedicà a la Visitació de la Mare de Déu (1616).
Les lleis d’exclaustració obligaren els frares a abandonar el convent el 2 d’agost de 1835. Poc després l’església i edifici conventuals foren enderrocats, i en el solar hi fou construït el cementiri municipal.
