Pocs mesos després de l’establiment dels caputxins al convent de Santa Eulàlia de Sarrià, es fundà a finals de 1578 un convent a extramurs de la ciutat de Barcelona que es dedicà a Crist Crucificat.
El convent era conegut amb el nom de Montcalvari i fou seu de la Cúria Provincial i, també, de la infermeria.
Era situat on ara hi ha el tram final del carrer Còrsega, a prop del passeig de sant Joan, en l’indret conegut encara per “passatge dels caputxins vells”.
Durant la guerra de Successió el convent fou convertit en baluart i enderrocat el maig de 1714, poc abans de l’ocupació filipista de la Ciutat Comtal.
