Convent dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança per mor d’iniciar-se la fundació a redós d’aquesta ermita mataronina l’any 1610. Posteriorment (1617) el convent es reedificà una mica més enllà de dita ermita. Durant el trienni liberal (1820-1823) el convent fou enderrocat, però es reedificà el 1829. Poc després els caputxins hagueren d’abandonar definitivament l’edifici forçats per les lleis anticlericals de 1835, i el convent fou incendiat. El solar serví per tal d’ampliar l’actual cementiri municipal.