La primera implantació dels caputxins fou a l’indret conegut com “les Pedreres”, on els frares edificaren el convent-eremitori dedicat a l’Anunciació, conegut popularment com “les Ermites”, convent que l’any 1707 fou enderrocat en ocasió del setge que sofrí Girona durant la Guerra de Successió.
També, l’any 1624 els caputxins edificaren un segon convent al pla del Mercadal, molt més a prop de la ciutat de Girona i que es titulà de “Corpus Christi”; notable edifici que hagué d’abandonar-se el 1665.
Girona
Acabada la Guerra de Successió els frares caputxins edificaren un nou convent (1715) dins de la ciutat, en el carrer de la Força, damunt de l’antiga muralla, i que dedicaren a sant Antoni de Pàdua. L’any 1809 aquest edifici hagué d’abandonar-se per causa de l’ocupació napoleònica. El convent fou recuperat, però els caputxins hagueren de deixar-lo definitivament ran de l’exclaustració de 1835. L’edifici conventual acollí llargs anys el primer Institut d’ensenyament mitjà de la ciutat, i en l’actualitat és la seu de l’arxiu i museu de la ciutat.