Fra Cebrià de Terrassa era un home ja gran, seixanta-cinc anys, que, el 1936, representaven més edat que no pas ara. De jove havia estat aprenent en una botiga, i va passar un temps una mica dispers. Però l’acompanyament espiritual d’un frare el va ajudar a tornar-se a prendre seriosament la vida i, amb el [...]
Fra Miquel, nebot de fra Eloy de Bianya, era estudiant. Tenia vint-i-un anys. Era el setè d’onze germans. A casa seva eren molt religiosos. Del seu pare es diu que tenia les mateixes actituds de fra Eloi: treballava de paleta i convertia la feina en pregària a base de petites oracions que anava repetint. L’exemple [...]
Aquest frare era molt jove quan va morir. En el moment de la revolució tenia dinou anys. El seu pare era el secretari de l’ajuntament de Santa Pau, on la mare feia de mestra. Quan ell tenia quatre anys, la família es va traslladar a Olot, i eren veïns dels frares. Va anar a catequesi [...]
Sarrià va ser el primer lloc de la Península Ibèrica on es va establir un convent de caputxins, el 1578. Per això després de l’exclaustració els frares hi van voler tornar. No podent recuperar el lloc de l’antic convent, en l’indret que encara es coneix com “el Desert de Sarrià”, en van fer un de [...]
Fra Prudenci de Pomar era aragonès d’origen, del territori que a Catalunya coneixem com “la Franja de Ponent”. Era el més petit de sis germans. Va quedar orfe als nou anys, i es va haver d’espavilar, perquè les terres dels pares van passar totes al germà gran. Primer féu de pastor, i després de mosso. [...]
