L’establiment de la primera fraternitat de caputxins a la ciutat de Manresa data del 24 d’agost de 1582. Els frares s’aplegaren a redós de la capella de sant Bartomeu, ubicada al barri de Les Escodines, a extramurs de la població. El juny de 1674 començaren les obres del convent que substituí fins a l’any 1835, quan fou exlaustrada la comunitat i l’edifici convertit en presó del partit judicial de Manresa i en asil d’ancians.
El febrer de 1883 un grup de caputxins tolosans, expulsats de França, bastiren un convent dedicat a la Mare de Déu dels Dolors en un indret pròxim a l’antic convent de sant Bartomeu. L’octubre de 1897 aquesta edificació passà als frares catalans de sant Bartomeu. L’octubre de 1897 aquesta edificació passà als frares catalans, on van instal·lar els estudis de teologia dogmàtica fins a l’any 1909. Durant la passada guerra aquest convent fou totalment incendiat i arrasat. En esclatar la guerra civil hi havia el noviciat, que hi fou instal·lat l’any 1915 per mor de les obres del convent d’Arenys.
Acabada la guerra, i amb el convent totalment desfet, els caputxins reberen del bisbat de Vic (l’any 1940) la capelleta de la Mare de Déu de Valldaura, al centre mateix de la ciutat, on passats uns anys aconseguiren d’edificar-hi una nova església i convent (beneït l’any 1961) que fou dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i convertida, poc després, en una concorreguda parròquia el novembre 1968.
