Badalona és una ciutat d’origen romà (Baetulo), oberta al mar, que en el llunyà 1416 acollí un monestir de monjos jerònims. Els caputxins de Catalunya en els anys del postconcili establiren una fraternitat d’acollida de candidats a la vida caputxina que es situà en una barriada obrera de la població, talment una presència de nou [...]
Convent dedicat a la Immaculada Concepció. Els caputxins ampliaren el primitiu edifici l’any 1624 sota el guiatge del famós arquitecte caputxí Lluís Blay de Barcelona. Amb l’exclaustració de 1835 els frares hagueren d’abandonar el convent, que acabaria incendiat completament (1838). En el solar s’hi construí el primer cementiri municipal de la població.
Els caputxins arribaren a Vic el 1607 i s’establiren a la capella del Sant Àngel Custodi, als afores de la ciutat. Amb l’exclaustració de 1835 el convent fou incautat i convertit en presó del partit judicial; mentre que en l’església conventual hi fou erigida la parròquia de la Divina Pastora, on es venera una devota [...]
Convent dedicat a Nostra Senyora de Bonaire, a Vilanova de Cubelles. Un any després de l’arribada dels Caputxins a la població, es posà la primera pedra de l’edifici conventual (10 gener 1645), i, una volta acabades les obres el convent, fou inaugurat el 31 d’agost de 1653. Amb data 19 de juny de 1784 es [...]
La presència caputxina a Valls començà amb una comunitat de caire marcadament contemplatiu a les ermites dites “de sant Jeroni”, en l’indret conegut com “sant Joan del bosc”, als afores de Valls. L’any 1585 els frares s’establiren al santuari de la Mare de Déu del Lledó, on hi romangueren fins el 1835. Després de l’exclaustració [...]
El maig de l’any 1627 els frares caputxins arribaven a la població de Tremp. Però el convent, dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, no s’inaugurà fins el setembre de 1630 i fou un centre d’irradiació de predicació popular en la Catalunya rural. Per mor dels decrets governamentals d’exclaustració, els frares hagueren d’abandonar el convent el [...]
La primera presència caputxina s’establia l’any 1609 a Tortosa a la “torre Palmera”. Uns anys després el convent es reedificà a l’indret conegut com la “roca de la llebreta” i es dedicà a Sant Joan Evangelista (1614). Durant la Guerra de Separació (o “dels Segadors”) el convent sofrí greus desperfectes i es va refer el [...]
El bisbe de Solsona Lluís Amigó de Massamagrell (caputxí) l’any 1910 cedí als seus germans de Catalunya l’antic convent de carmelites de Tàrrega, a la capital de l’Urgell, per tal d’establir-hi un centre de predicació a benefici de la Catalunya rural. La primera comunitat s’hi establí en l’escaiença de la festa de sant Francesc de [...]
Aquest convent fou edificat l’any 1619 a la zona boscosa de la muntanya de Montjuïc, prop de la popular “Font del Gat”, a extramurs de la ciutat de Barcelona. Durant la Guerra de Separació l’edifici conventual fou ocupat per les tropes militars; convertit en baluart acabarien enderrocant-lo l’any 1652. Reedificat novament el 1661 fou definitivament [...]
Convent edificat inicialment als afores de la població per tal de practicar una vida eminentment contemplativa i eremítica. L’any 1624 es bastí un nou convent, amb més capacitat i molt més pròxim a Solsona, que es dedicà a les Llagues o “Estigmatització” de Sant Francesc. Durant l’exclaustració de 1835 el convent hagué d’abandonar-se, però es [...]
