El pensador i escriptor judeo-hel·lenístic Filó ens parla en aquesta obra d’una comunitat d’homes i dones de finals del segle I aC, establerta sobre un turó dominant el Llac de Mareot, a les afores de la gran ciutat d’Alexandria. La descripció és única i apassionant. El silenci, l’austeritat, la contemplació, la pregària i l’estudi caracteritzen aquesta comunitat de terapeutes, perquè tenen cura de l’home integral, és a dir, del cos i de l’ànima. Les dones, amb igualtat de drets, formen part de la comunitat. Els valors de justícia, de comunió i d’autocontrol donen fisonomia a una experiència de vida monàstica, en la qual s’inspirarà posteriorment el monaquisme cristià.