Era necessària aquesta primera publicació i estudi en català d’Els Testaments dels Dotze Patriarques, transmesos per copistes cristians des del segle II dC. L’obra gaudeix de gran prestigi com a “joia de la corona” del món esponerós de la literatura intertestamentària. Indubtablement és així, entre altres raons, per la recepció tan delicada i, ensems, profunda i entranyable de l’amor al proïsme que reberen de l’Evangeli. Tanmateix el material jueu, procedent d’una digestió multisecular dels relats de l’Antic Testament, hi és tan abundant que fa pensar a la majoria de gent, encara avui, que els seus autors eren jueus. ¿Un autor cristià, judeocristià? ¿Un autor jueu? És l’enigma del llibre que es mou en l’agradable ficció literària de l’escena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob, que, moribunds, criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhortar-los i per anunciar-los que, al final, sorgirà, de Leví/Judà el Sacerdot/Rei, Salvador de tot Israel i de tots els gentils, un home-Déu “que menjarà i beurà amb els homes”. Sigui com sigui, la lectura de l’obra porta a un millor coneixement del judaisme així com d’aquest fascinant cristianisme dels primers temps.