Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX, és una sòlida i documentada investigació històrica a propòsit de la difícil represa de la vida institucional i conventual dels caputxins catalans després de la invasió napoleònica (1814), i també sobre les diverses i successives exclaustracions promogudes pel govern liberal que paralitzaren la vida conventual dels frares, arribant fins la restauració de la Província caputxina de Catalunya l’any 1900. També s’ofereix una panoràmica sobre la vida i projecció dels caputxins catalans durant el segle XIX que, foragitats de llurs convents, protagonitzaren en els anys difícils de l’exclaustració agosarades experiències missioneres a Veneçuela, Guatemala, Amèrica Central i Mesopotàmia i, més tard, a les illes Filipines, Carolines i Marianes. Finalment, s’examina també la vida quotidiana i les aportacions culturals dels exclaustrats caputxins, així com les actituds i mentalitat dels religiosos que vertebraren la restauració de la Província de framenors caputxins de Catalunya, en un context marcadament regeneracionista i regionalista.