La Carta d’Arísteas (segles III-II aC) narra les circumstàncies i les intencions de la versió de la Torà hebrea en grec, en un clima de mútua obertura cultural entre Alexandria i Jerusalem, entre el món grec i el món jueu. Aquesta obertura recíproca representa un dels moments més significatius d’un procés d’osmosi que ha il·luminat la Mediterrània i tot l’Occident.