Un autor jueu, que visqué la gran desgràcia de la destrucció de Jerusalem de l’any 70 dC pels exèrcits de Roma, va escriure l’obra que avui coneixem amb el nom d’Apocalipsi siríaca de Baruc, amb la finalitat d’encoratjar el seu poble i d’infondre-li confiança en Déu i en la seva Llei.
L’autor, seguint les convencions del pensament i de la literatura apocalíptics, es revesteix de la personalitat de Baruc, secretari del profeta Jeremies i testimoni de la destrucció del primer temple de Jerusalem del 587 aC, i comunica un conjunt de visions de gran poder literari –que després interpreta– amb l’objectiu de fer veure que la història es troba a les mans de Déu i que el temps de l’arribada del Messies i de la fi dels sofriments és imminent.
Aquesta traducció catalana, directa del text siríac original, és la primera que es fa en una de les llengües de la península ibèrica. L’obra conté una àmplia introducció i un complet apartat de notes que donen raó del sentit d’aquest text de gran interès cultural.