El trist ensorrament de les torres bessones de Nova York, a més dels milers de morts i de les tonelades de runa que ha provocat, ha saccejat moltes coses, que, com les dues torres, semblaven intocables. L’atemptat terrorista ha posat en qüestió, entre altres coses, el fins ara inqüestionable “secret bancari”, refugi d’especuladors, de mafiosos, i en aquest cas, dels organitzadors de l’acte terrorista. Els grans bancs, hauran de continuar fidels als clients que els omplen les caixes fortes malgrat siguin gent sense escrúpols? A partir d’ara, els bancs es veuran obligats a donar informació dels seus clients si no volen ser acusats de col.laboracionistes o d’encobridors.
Ajudarà això a una major transparència dels grans fluxes de capital que circulen lliurement en benefici d’uns pocs sense que ningú obri la boca? En aquest sentit podem dir que els diners que van rebre els terroristes sortirien de les grans capitals financeres del món: Nova York, Zuric, Londres i Frankfurt. Sembla gairebé grotesc! És com tirar-se pedres al propi teulat! Cert és que els organitzadors i executors de l’acte terrorista són els culpables i els responsables materials del fet, però quin qualificatiu li podem donar a aquelles entitats financeres, que accepten diners siguin de qui sigui, provinguin d’on provinguin, i es destinin a adquirir armament o narcòtics, a entrenar paramilitars, a subvencionar grups fonamentalistes, a pagar a terroristes?
Diem en català que de l’arbre caigut tothom hi fa estelles. Podriem dir que de les torres caigudes, més que fer-ne estelles, hauriem de saber posar en evidència les hipocresies del nostre món occidental, que amb una aparença de legalitat i amb una gran subtilitat ens fan combregar amb rodes de molí.
jordicaputxi@terra.es
Els articles L’hora del caputxí apareixen a Medicampus
revista universitària quinzenal
