El dia es despertà una mica núvol, i el fred acariciava els nostres clatells, però en entrar al vestíbul de Pompeia-Grups, una llum celeste ens percudia els sentits fins a envair de claror el nostre cor, eren els mosaics de Marco Rupnik que acompanyaven fins a la sala amb escenes de la vida de Sant Francesc. La trobada s’inicià amb una pregària amb rerefons d’Epifania: “Venite exultemus Domine, venite adoremus…”. De seguida la presentació de la Jornada, que duia per tema les dificultats de comunicació del Cristianisme en la nostra societat actual.
Començà les reflexions del matí l’Antoni Puigvert, escriptor i articulista de La Vanguardia, amb una ponència molt rica i suggerent on feu una anàlisi de la societat que tenim, ressaltant que el canvis de civilització són tan grans que “mai més no ens tornarem a trobar a casa” (Z. Baugman). Ens parlà del fracàs de les Humanitats i de la Cultura que no ens salven de la barbàrie, de l’irracionalisme i l’imperi de l’emoció com a característiques d’aquesta societat “líquida”, sense forma, canviant, desconnectada del passat i el futur… Destacà que la superació de la societat patriarcal i autoritària ha derivat en idolatria de la infància, adultesa precoç de l’adolescència i eterna adolescència dels adults. Confusió entre realitat i ficció, fetitxisme de la màquina (ordinadors), adoració de l’excés, trivialitat de tot.., constitueixen les notes del nostre món. En darrer terme, la Ciència com a última fe i els perills de la reinvenció de l’ésser humà a partir de la genètica manipulada… Després s’hi feu un diàleg molt ric.
En Peio Sánchez, capellà de Barcelona i director del Departament de Cinema del Bisbat, ens explicà l’experiència de la Setmana de Cinema Espiritual de Barcelona, que ja porta la setena edició i enguany ha aplegat 7000 espectadors amb uns films de primera qualitat, entre ells “Cartas a Dios” d’Eric Emmanuel Schmitt, “Cartas al padre Jacob” de Klaus Haro, i “Des Homes et des Dieux” de Xavier Beauvois. Ens parlà del gran potencial que tenim a l’Església per difondre aquests films de valors cristians i de l’experiència amb els col·legis, així com de la necessitat que ens fem propaganda mútuament tots els grups cristians.
La cripta de Pompeia apareixia bellament ambientada amb colors blaus i llums submarines pel grup de Canet. Se’ns volia recordar que vivim submergits en el Crist des del Baptisme. Una icona de la capella Mater Redemptoris de Marco Rupnic amb el Naixement de Jesús, el Baptisme i el Descens als Inferns, presidia la celebració. En Pau Tarruell i la seva esposa Carmina portaren el cant i fra Jacint Duran, provincial dels caputxins, presidia. Al final la coral Stella de Sarrià ens delectà amb un breu recital de nadales.
Tot seguit pujarem al pati on en Pau i la Carmina ens feren ballar amb danses d’arreu del món i, tot seguit, a dinar al tercer pis on els del Consell de Laics ens tenien preparat un suculent càtering.
No hi hagué temps per a la migdiada, sort que la Montserrat Linares ens va convidar a cafè. Tot seguit l’Enrique Richard ens va compartir la seva commovedora experiència d’acompanyament del Paco, del Jesús i d’altres persones que viuen al carrer. Ja ens havia contat altres emotives històries a l’article de la Catalunya Franciscana 233, i ara ens descobria nous aspectes d’aquestes vides trencades, amb una infinita tendresa i delicadesa.
El punt final de la trobada el varen posar la Montse Matheu i la Daniela Turull que, junt amb el conjunt instrumental de Collsuspina: Estrella, Daniel, Víctor i Sara Vallejo, ens interpretaren fragments del Magníficat de Bach i un divertit “pupurri” de nadales.
Tot plegat una jornada rica, variada i profunda, on de nou vàrem poder estrènyer llaços de comunió i gaudir plegats del goig de la fraternitat.
