El dia 11 de maig, a la Residència Montserrat de Cartago (Costa Rica), va morir fra Antoni Solé Cunillera, a l’edat de 97 anys. Havia nascut el 29 de març de 1919 a Barcelona. Era, doncs, un any més gran que els de la famosa “lleva del biberó”, i es va haver d’incorporar a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil, i, com tants de la seva edat, després va haver de fer el servei militar altra vegada. Llicenciat ja de soldat definitivament, l’any 1946 va ingressar a la nostra província caputxina de Catalunya i Balears amb una clara vocació missionera, i va ser ordenat sacerdot el 21 de juny de 1953. De seguida va ser enviat a la custòdia d’Amèrica Central i Mèxic, que aleshores depenia de la nostra província. Els primers anys els va passar a Managua, on es va encarregar de les obres del nou convent de Sant Sebastià, enderrocat després amb el terratrèmol de 1972. Després va ser transferit a Costa Rica, on va fer de professor de matemàtiques i es va dedicar a les tasques de confessor i del culte en el convent de Sant Francesc de Cartago. Durant molts anys va col·laborar amb fra Antoni Lecera a la casa de postulantat, participant així de la promoció de vocacions caputxines autòctones. Sempre que venien de visita a Catalunya viatjaven junts. A partir de 1994 es va traslladar a la Residència Montserrat, petit convent a les afores de Cartago fundat aleshores per poder-s’hi traslladar alguns dels frares catalans ja grans. Des d’allà anava cada setmana a portar la comunió a un bon nombre de malalts, amb l’ajuda de persones que el portaven en cotxe d’un lloc a l’altre. Va morir agafat de la mà de fra Miquel Ijurco, amb qui ha conviscut tant al convent de sant Francesc com a la residència Montserrat.
