Aquest estiu, estava llegint i meditant la Bíblia enmig del bosc, quan de sobte, una papallona es posà damunt les sandàlies que m’havia tret i que tenia al meu davant tan sols allargant la mà. La confiança, la proximitat d’aquella papallona em va omplir d’un sentiment que era una barreja d’admiració, de tendresa i d’harmonia. Aquells instants, curts en el temps (la papallona no va estar més d’un minut a la sandàlia), tanmateix eren plens d’una densitat especial. Eren uns moments d’una gran bellesa i naturalitat.
Hores després se’m repetí una escena semblant amb dos esquirols que vaig trobar-me mentre caminava pel bosc. Un d’ells no s’espantà de la meva presència i continuà impertorbable fent els seus àgils saltirons, ràpides anades i vingudes, aixecant la cua, agafant algunes coses amb les potes del davant…fins que a poc a poc s’anà allunyant. De nou es repetí el moment “màgic”, ple de bones vibracions i que deixava en mi la mateixa sensació de plaer interior que havia viscut amb la papallona.
Aquestes escenes em fan pensar que aquests dos moments jo no els buscava, sinó que “em van ser donats”. Van ser un regal per als meus ulls i per al meu interior. Jo tan sols havia de fruir-los sense haver fet cap esforç per aconseguir-los. Igualment la vida ens ofereix un seguit d’experiències de plenitud, de gran bellesa, de transcendència, que ens són donades i que no són fruit del nostre esforç o treball. Els grans moments no es busquen, sinó que cauen, de sobte, com un regal del cel. Només ens cal predisposició per a saber-los acollir.
Ara que comencem un nou curs, amb nous propòsits i nous plans, estarem receptius i sensibles per saber acollir, fruir i agrair d’aquests moments “especials”?
jordicaputxi@terra.es
Els articles L’hora del caputxí apareixen a Medicampus
revista universitària quinzenal
