Pas de sant Francesc per Catalunya
L’orde franciscà comença amb sant Francesc d’Assís. Sembla que va passar per Catalunya l’any 1214, en un intent d’arribar-se a terres de musulmans que es va veure frustrat. Hi ha tradicions d’aquest pas a Girona, a Sant Celoni, a Barcelona, a Sant Joan Despí, a Vic i a altres llocs. Des d’aleshores hi ha hagut presència de Franciscans a Catalunya.
Arribada dels franciscans a Mallorca
Els dos primers frares van arribar a Mallorca amb l’expedició del Rei Jaume I. Conquerida l’illa, el 1232 es va començar la construcció del primer convent.
Mort del beat Ramon Llull
El franciscanisme de seguida va fer arrels al territori de Catalunya i les Balears. La figura del beat mallorquí Ramon Llull, penitent sempre en connexió amb l’Orde Franciscà, teòleg, filòsof, literat i missioner, és un bon exemple de la seva florida.
Aprovació de la reforma dels caputxins
L’any 1528 un grup de frares de les Marques, al centre d’Itàlia, encapçalats per fra Matteo da Bascio i fra Ludovico da Fossombrone, obtenen del Papa Clement VII l’aprovació d’una nova reforma en l’orde franciscà, buscant el retorn als orígens i la fidelitat a la manera de viure de Sant Francesc. Degut a la forma de la seva caputxa, passaran a ser coneguts com a caputxins.
Primeres Constitucions dels Caputxins
El primer grup de Franciscans Caputxins, reunits a Roma, posen per escrit el seu ideal de vida en unes Constitucions concebudes com un comentari de la Regla de Sant Francesc.
Arribada dels caputxins a Catalunya
Per Pasqua de 1578 van arribar els primers caputxins a Catalunya, convidats pel Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona. El primer convent es fundarà a Sarrià, al lloc on la tradició de la ciutat situa el naixement de la seva patrona la màrtir Santa Eulàlia.
Fundació del convent de Mallorca
Frares procedents d’Aragó van fundar a Palma de Mallorca en aquest any. El convent de Mallorca va arribar a tenir cinquanta frares i va gaudir d’autonomia dins de l’orde fins a la supressió dels ordes religiosos el 1835.
S. XVIII Màxima expansió dels caputxins a Catalunya
Durant el segle XVIII, els caputxins arriben a Catalunya a la seva màxima expansió: més de trenta convents amb set-cents frares i una gran missió al territori de l’actual Veneçuela.
Supressió dels caputxins
Amb la llei de desamortització del govern d’Espanya, van ser suprimida tota la vida religiosa en el conjunt de l’Estat. Els convents van ser confiscats i els frares es van haver de dispersar marxant a missions, incorporant-se com a capellans als bisbats o tornant a casa seva.
Represa de la vida caputxina
Després de més de quaranta anys suprimits, l’any 1878 es pot tornar a obrir oficialment el primer convent a Catalunya a la vila d’Arenys de Mar.
Restauració de la Província Caputxina de Catalunya
Arribats novament a poder garantir una vida autònoma, els caputxins de Catalunya recuperen el seu caràcter de Província dins de l’Orde.
Refundació del convent de Mallorca
Els frares catalans es van interessar en recuperar la presència a les Balears. El convent de Palma de Mallorca que havien deixat el 1835 va poder ser recuperat i obert de nou.
Esclat de la Guerra Civil
Amb el començament de la Guerra Civil espanyola, a Catalunya esclata una revolució anarquista que s’acarnissa amb l’església Catòlica. Gairebé quaranta frares són assassinats, la majoria dels quals han estat beatificats com a màrtirs. Els convents són cremats o destinats a altres usos fins al final de la guerra.
La Caputxinada
Amb aquest nom és conegut el gest d’acolliment que els frares de Sarrià van tenir amb els estudiants congregats per a la fundació d’un sindicat democràtic encara en plena dictadura de Franco. El fet va ser conegut i apreciat per la gent, que esperaven canvis i agraïen sentir el recolzament de l’Església.
Renovació segons el Concili Vaticà II
En aquest any, els caputxins, reunits en Capítol General, van reflexionar sobre el retorn a les arrels i la posada al dia que demanava el Concili Vaticà II. Van redactar de nou les Constitucions centrant-les sobretot en la fraternitat.