El dia d’avui ha estat marcat per la pregària. Hem començat amb el rés de les laudes i una bona estona de meditació personal en comunitat, a la capella. Després d’esmorzar, la germana Carme Brunsó, superiora general de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, ens ha predicat un recés sobre l’esperança. Ha fet referència al lema d’una Assemblea de la CONFER celebrada a Madrid: «Esperanza, ¿por dónde andas?», que ella ha traduït lliurement com: «Esperança, on t’has ficat?». Vivim uns temps que no conviden a l’optimisme, però sí a l’esperança.

En hebreu, la idea d’esperança va estretament lligada a una paraula que també significa «corda» o «fil», una imatge que avui mateix apareixia a la primera lectura de la missa, quan Déu diu pel profeta Osees: «Els conduïa amb suavitat, els estirava amb llaços d’amor.» A partir d’aquesta imatge tan suggerent, la germana Carme ens ha parlat de quatre cordes d’esperança que, a la llum de sant Francesc i santa Clara, Déu ens ofereix en aquests moments: a) la corda de l’esperança en la providència de Déu; b) la corda de l’amor de Déu, que ens envia el seu Fill Jesucrist per salvar-nos; c) la corda de la pobresa, que ens obre a una esperança alliberadora, i d) la corda de l’amor fratern, que ens transforma a imatge de Crist.

Al final de la xerrada ens ha regalat a cadascun una corda plena de nusos. La corda que Déu ens ofereix no en té; som nosaltres o les circumstàncies de la vida els qui, sovint, hi anem fent nusos i escurçant, així, la corda de l’esperança. Quins són aquests nusos? Els podem identificar? Aquesta ha estat la pregunta que ens ha deixat per a la meditació personal. Durant l’Eucaristia, en el moment de l’ofertori, hem ofert aquests nusos als peus del Senyor perquè ens ajudi, amb la força de l’Esperit Sant, a desfer-los, guarir-nos i convertir-nos en portadors d’esperança per al nostre món.

Com corresponia al moment que vivíem, l’Eucaristia ha estat votiva de l’Esperit Sant. L’ha presidida el nostre germà fra Òscar Bernaus, que ha estat el darrer germà ordenat de prevere a la nostra Província. La predicació ha anat a càrrec del nostre germà fra Enric Casanovas, recentment ordenat de diaca. En la seva homilia ens ha recordat que, acabat el Capítol, la fraternitat és novament enviada a la missió, una missió que neix de la iniciativa amorosa de Déu i no pas dels nostres projectes. A la llum del profeta Osees i de l’Evangeli, ens ha convidat a anunciar el Regne amb pobresa, gratuïtat i confiança en la Providència, portant al món aquell mateix amor misericordiós amb què Déu continua atraient els seus fills «amb llaços d’amor».

Després hem compartit el dinar. A la tarda ens hem reunit novament a l’aula de treballs capitulars, on hem resat l’hora de nona i hem invocat l’Esperit Sant amb el cant de l’himne Veni Creator Spiritus. El procés electoral s’ha desenvolupat en un clima de serenor, llibertat i fraternitat, com a fruit de la pregària i del discerniment compartits al llarg de tots aquests dies.

Les votacions han donat els resultats següents:

Ministre Provincial: fra Jesús Romero Lagatto

Conseller primer: fra Eduard Rey Puiggròs, vicari

Conseller segon: fra Arun Renald Stephen

Conseller tercer: fra Lluís Àngel Arrom Albéniz

Conseller quart:  fra Òscar Bernaus Griñó

En donem gràcies a Déu i també a aquests germans nostres, que han acceptat aquest servei posant-se generosament a disposició del Senyor i de la fraternitat per als pròxims tres anys. Els encomanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de la nostra Província, i també a la pregària de tots els qui ens estimen i se senten part de la nostra família caputxina, perquè el seu servei contribueixi a desfer molts nusos i a fer resplendir l’esperança del Crist ressuscitat, segons la manera de viure i d’estimar de sant Francesc, santa Clara i tots els sants i santes de la família franciscana.

Després de sopar hem compartit una estona de convivència i d’esbarjo fraternal. Els nostres germans provinents de Tamil Nadu ens han preparat diverses dinàmiques i activitats lúdiques que ens han fet passar una bona estona, plena de senzillesa, bon humor i fraternitat. També aquests moments formen part de la vida d’un Capítol Provincial, perquè enforteixen els vincles entre nosaltres i ens recorden que la joia compartida és també un do de l’Esperit.

Lloat sigui Déu!