CRÒNICA TROBADA FRATERNA 2016
Des de feia uns mesos estàvem preparantamb il·lusió la Trobada Fraterna d’enguany i, per fi, arribà el dia. El dissabte 9 de gener, ens vam aplegar als locals de Pompeia Grups més de cent seixanta persones, entre laics i frares, vinculats a les diferents fraternitats caputxines de la província. Una trobada formativa i festiva alhora. El tema que ens convocava era el de “La Convivència: alegries i dificultats”.
La jornada començà amb la pregària inicial, amb textos bíblics referents a l’amor fratern tot intercalant el cant “El do de la fraternitat”. Aquest va ser, precisament, el títol de la intervenció que seguidament exposà fra Lluís Arrom, vingut del convent de Palma de Mallorca. Fra Lluísens parlà de l’ensenyament de Jesús sobre l’amor fratern, com a camí cap a l’amor a Déu. Un ensenyament pràctic, ja que des de l’inici de la seva vida pública es rodejà dels apòstols, amb temperaments ben diversos, i els estimà des de la humilitat i amb amor reverent, que és capaç d’agenollar-se davant d’ells i rentar-los els peus. Assenyalà que en l’amor autènticament fratern, que és serveii perdó, és quan es manifesta la glòria de Déu. Com a dificultats, indicà que el nostre cor té dinàmiques contràries a aquest amor: la gelosia, la manca de fe, l’enveja, la mandra… Tot i això, Jesús és enmig de les nostres febleses i se’ns dóna en la nostra vida fraterna, malgrat que de vegades sigui pobra i humil. Fra Lluís ens encoratjà a saber descobrir les coses bones dels altres i a dir-los paraules bones i boniques. Destacà també la persona desant Francesc, que va viure la fraternitat de manera molt intensa, amb dolor i fins i tot moments de mort, però amb un amor molt profund fruit de la conversió personal de tota la seva vida.
Després del descans, vam poder escoltar tres testimonis de convivència en tres àmbits diferents: el familiar, el conventual i el laboral. Conxita Martínez compartí la seva vivència en el si de la seva família, en la relació amb els seus tres fills i el seu espòs. Un bonic i realista testimoni, on destacà la paciència com a element clau de la seva experiència, així com la fe que professen tant ella com el seu marit. Fra Felipe, d’origen colombià que actualment viu al convent d’Igualada, parlà del seu itinerari personal que el portà a professar els vots de vida caputxina, i de les diferents experiències de vida fraterna als diversos convents on ha viscut. Per la seva part, Maria Cambray, metgessa oncòloga, explicà com viu ella les relacions de convivència dins de l’entorn hospitalari on es mouamb directius, metges, infermers i malats.
A l’hora de l’Eucaristia ens dirigírem a la cripta, bellament ambientada per a l’ocasió. Fra Gil Parés, ministre provincial, presidí la celebració, que va estar concelebrada per fra Jacint i fra Josep Manuel. En l’homilia, fra Gil ens convidà a posar-nos als peus de Jesús, com Maria, la germana de Marta, per deixar que Ell ens ensenyi, ens obri el cor i ens ompli de la seva vida i així, després, poder compartir i viure a fons la nostra vida fraterna. Perquè només si som capaços d’acollir l’amor de Déu, és quan som capaços de mirar als ulls del germà i estimar-lo, per sobre de les dificultats. Els cants de la celebració, amb un ritme festiu, els van portar el Santi Chaparroi fra Eduard.
Després del dinar compartit i una estona de descans, vam retrobar-nos a la sala per escoltar la intervenció de la Isabel Ferrer, cap de la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències de l’Ajuntament de Barcelona. La Isabel va fer una intervenció molt vivencial, explicant, amb exemples concrets, la relació i vincle que estableix ella amb les persones que passen per un patiment extrem, i com aquesta relació l’afecta personalment. Malgrat existir uns mètodes d’intervenció, aquests no sempre donen resposta, no sempre són els idonis per establir una bona relació d’ajuda amb les persones. Per això la intuïció, l’experiència de vida, els pressentiments… també són importants en el moment de fer intervenció amb les persones, que molts cops es troben en situació d’absoluta desesperança o d’abandonament personal. Des de la seva experiència expressà com la connexió amb el patiment aliè provoca una connexió amb ella mateixa. Parlà de la resiliència, del sentit de la vida, i de les necessitats que tenim les persones, més enllà de les bàsiques, i digué que ens cal educar la mirada per veure “no el que nosaltres volem”sinó la realitat que ens envolta. Acabà la seva intervenció amb una frase de Víktor Frankl: “He trobat el significat de la meva vida en ajudar els altres a trobar en les seves vides un significat”.
Va cloure la Trobada el cantautor Pep Parra, que va interpretar cançons sota el títol “Era foraster i em vau acollir”, uns cants sobre la solidaritat i l’amor, que van acabar entonant també els participants.
Durant tot el dia poguérem veure l’exposició sobre la situació dels cristians perseguits a diferents països del món, de la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada, que ens cedí per a l’ocasió.
La Trobada fou rica en participants i continguts, i transcorregué en un ambient festiu i d’alegria. El retrobament i el mutu compartir és sempre font de goig.
