(2 d’abril 2011)

El passat dissabte 2 abril un bon grapat de gent de les diferents fraternitats caputxines ens reunírem per fer recés tot fent camí durant la Quaresma.

El dia era esplèndid, un dia clar i lluminós de primavera. Vam començar pregant i. a continuació, fra Jacint Duran va donar unes pautes de reflexió. El títol de la xerrada “La llum que neix del caos” és prou suggerent.

Fra Cinto va començar explicant amb diferents imatges el significat de caos. Resumint podríem dir que és el que queda entre el no res i la creació. A nivell personal seria el que hi ha entre el no res i la crida de Déu. Aquest caos no és ni bo ni dolent. A continuació es va centrar a explicar quina és la llum que il·lumina aquest caos… Cal que Déu digui la seva Paraula i engendri sentit. El creient actual veu el caos però creu, i creient veu una altra cosa. Creure és posseir anticipadament allò que esperem. Cal tenir l’experiència ara i aquí del que serà el futur i això fa canviar el present i l’encamina cap al futur. Això és el que ens diu Santa Clara a la 3a. Carta a Agnès de Praga: “Qui em pot impedir de gaudir de tants motius de joia? (…) Alegra’t sempre en el Senyor, i que mai no t’envolti cap boira d’amargor. (…) Emmiralla el teu esperit i en l’eternitat posa la teva ànima (…) i el teu cor en la imatge de la substància divina, i transforma’t totalment per la contemplació en la imatge de la seva divinitat”, per tal -afegeix- que experimentis “la dolçor oculta” que Déu ens reserva des del principi. Tal volta sigui aquesta l’experiència profunda de Déu, que anticipa la creació acabada i que fa que el caos esdevingui aquesta gran possibilitat d’obertura d’ulls.

Amb les ressonàncies de totes aquestes reflexions vam poder gaudir del silenci tot passejant pel jardí-hort del convent. Passada una hora, alguns es van reunir per dialogar i d’altres van continuar en silenci pels diferents espais del convent.

L’Eucaristia, presidida per fra Josep Manuel Vallejo, es va celebrar a les golfes de la sala Miquel d’Esplugues, un indret molt acollidor. La jornada va acabar amb el dinar fratern perfectament organitzat. Val a dir que ens vam sentir tots a casa, gràcies a la bona acollida dels germans de Sarrià!