Per a la gent de Sarrià, fra Rossend no necessita presentacions. Durant més de trenta anys, ha estat el “public relations”, la cara amable, somrient i franca del convent, atenent la concorreguda porteria i servint infatigablement els pobres. Tampoc no en necessita per als antics alumnes del Seminari Seràfic, on va exercir (amb el nom de fra Esteve d’Ordal) d’àngel de la guarda dels joveníssims interns durant prop de quinze anys. Ni per a la gent d’Arenys, que des del 1966 s’han habituat a la seva ja venerable figura amb el seu no menys venerable bastó.
Per a la resta del món, que encara no té el gust i la sort de conèixer-lo, podem dir que els cognoms de fra Rossend són Vendrell i Julià, i que de jove va viure als pobles d’Ordal i de Lavern, on els de la seva generació (va néixer el 1924) poden recordar el seu gust pels balls i les festes, i com era capaç de dir-ne quatre de fresques a l’amo quan s’excedia en les seves exigències.
Tot recordant, ara, després de més de seixanta anys de vida de frare, fra Rossend, com qui no vol la cosa, ens ofereix en aquest llibre amanit amb il·lustracions d’en Jesús Romero, flaixos i històries que ell ha anat conservant en el seu cor sense fel i que ens transmeten la música i l’olor d’una manera de viure que sempre ha volgut, i vol encara, ser a la terra un petit reflex del cel.