Es tracta d’una síntesi sobre els orígens històrics i projecció social i litúrgica del santuari de Pompeia escrita per fra Valentí en ocasió del primer centenari.
L’autor fa un repàs de la forta incidència cultural i espiritual del fundador del santuari, fra Rupert M. de Manresa (+ 1939), tot posant en relleu les seves vinculacions amb els intel·lectuals i artistes de l’època, principalment Enric Sagnier, Joan i Josep Llimona, Enric Clarassó, Josep Carner, Francesc Cambó i, sobretot, amb Joaquim Ruyra, aquest darrer membre del terç orde pompeià. Les imatges gràfiques que il·lustren la monografia són abundants i expressives.