Joaquim Ruyra, considerat un dels grans prosistes de la literatura catalana i un esplèndid dominador del llenguatge, fou també un home vinculat a l’orde dels caputxins, especialment a les comunitats d’Arenys de Mar i de Pompeia (Barcelona).
Aquest volum s’acosta a la seva concepció religiosa de la vida a través de tres narracions breus, que el mestre Ruyra va dedicar a l’entorn caputxí: “La bona olor de sant Francesc”, una glossa de la figura del sant; “El frare escalfallits”, un divertiment sobre les peripècies del pare Pancraci, basat en un equívoc lingüístic, i “Les coses benignes”, un acostament a la veritable essència franciscana d’amor i caritat en comunió amb la natura.