La dedicació de Maties Boada i Ràfols a la poesia fou constant durant els anys de la seva plenitud religiosa i sacerdotal, viscuts als convents d’Arenys de Mar, on s’inicià vers l’any 1967 en aquest gènere literari, de Tarragona, on el cultivà amb inusitada freqüència, i d’Igualada, on decididament madurà com a poeta. La dedicació a la poesia es féu tan assídua en ell, que tota la seva vida interior, fraternal i pastoral es pot trobar reflectida en cadascun dels seus poemes, pregonament sincers, amarats de fe, cordials i plens de vitalitat franciscana.
Aquest volum és un recull poètic de la seva obra, que transcorre des del 1967 fins el 1996, any en què va morir.