Cristians d’espardenya és una curosa selecció d’homilies que daten entre 2007 i 2010. Els sermons han estat concebuts amb la intenció de rumiar pausadament sobre el moment socioeclesial que vivim a Catalunya; també es vol fer sentir la veu d’una majoria silenciosa de cristians catalans aparentment inexistents per la seva escassa rellevància.

Es tracta d’un col·lectiu habitualment callat a causa de la perplexitat i el desconcert ocasionat per voler harmonitzar la seva fe amb la seva vida, o les consignes religioses amb les consignes socials, o una societat laica amb la pertinença a l’Església. Ells són els protagonistes de les homilies i els principals destinataris: els cristians d’espardenya, un estol indeterminat que oscil·la entremig d’un progressisme recalcitrant en hores baixes i un tradicionalisme altiu en puixança.

L’autor reivindica un cristianisme que parla català, que estima el seu patrimoni religiós i que pretén ser vivament obert: un cristianisme humil, però no poruc; popular, però no superficial; eclesial, però no clerical; crític, però no combatiu; intel·ligent, però no saberut; profund, però no pietista. En definitiva, proposa un cristianisme d’espardenya.