Acaba de sortir aquest llibre del cardenal Martini confegit a partir de la llarga entrevista que li fa Georg Sporschill, jesuïta austríac que treballa en la pastoral de joves marginats.
Amb la profunditat i sinceritat que el caracteritza, el cardenal Martini opina sobre tots els temes candents del moment present: la reforma de l’Església, la relació amb els joves, el desprestigi de l’Església en temes de sexualitat, la situació dels divorciats, les coses positives del món actual, la fidelitat al Concili Vaticà II, el diàleg amb els no creients…
En els capítols centrals es tracten temes que van més a fons com allò que sosté la seva vida, com saber la voluntat de Déu, aprendre a pregar, els seus personatges bíblics preferits, l’amistat amb Jesús, els Exercicis Espirituals i l’acompanyament, la primacia de la consciència en les decisions, l’amor fins a l’excés com a fita de la vida cristiana…
És interessant i refrescant alhora trobar un eclesiàstic que diu el que pensa, amb coneixement de causa, amb respecte i matisacions, que no té por de ser políticament incorrecte, com quan demana més coratge als joves o parla dels propis errors, de les equivocacions de l’Església… Un home que sempre sorprèn com quan diu que en atansar-se als joves “yo era el que buscaba ayuda y el que aprendía”, o quan parla dels homosexuals: “en mi circulo de conocidos hay parejas homosexuales, personas muy respetadas y sociales. Nunca se me preguntó ni tampoco se me habría ocurrido condenarlas.”
En suma, una delícia de llibre que fa pensar, que no amaga els problemes i que suggereix criteris lúcids i profunds per a la vida cristiana en el món d’avui.