Aquesta obra no és una nova biografia de Francesc d’Assís, sinó un breu estudi de la recepció de la imatge de Francesc des de l’oblit a la redescoberta a finals del segle XIX i primera meitat del XX, gràcies als treballs dels protestants Paul Sabatier i Johannes Jorgensen, com també a les discussions sobres les fonts i sobre els principals problemes historiogràfics sorgits entorn de l’anomenada “qüestió franciscana”. La  breu monografia pretén fer veure la necessitat de construir un pont entre la historiografia franciscana coneguda només pels especialistes i una historiografia dolenta, hagiogràfica i devocionística que repeteix llocs comuns i posa en un mateix pla totes les fonts en una amalgama inacceptable.