Crònica del 4t dia de la JMJ: 3 d’Agost. “Esperit guia’m on confii sense dubte, caminant sobre les aigües allà on tu em cridis”. Aquest verset d’un cant, ens interpela a la confiança. Ja portem uns dies peregrinant. I peregrinar no és fer turisme. Peregrinar es posar-se i disposar-se a caminar, tan interiorment com físicament. Cansament, dubte, espera, inquietud.¿Senyor què faig aquí? ¿Què vols de mi? ¿Què faig a Lisboa? Amb tot, hi ha alguna cosa que ens diu: segueix, confia, veuras… jo sóc aqui. És la veu de l’Esperit Sant que ens mou, es la veu que ens diu “ Aixeca’t i camina” o “Aixeca’t tu que dorms”.
Com Maria seguim peregrinant i ahir vam tenir el regal de fer una missa amb els de Sant Carles Borromeu, en un penya segat.
Mn Bruno ens predicava: “Ja n’hi ha hagut un que s’ha cansat per tots nosaltres… fins a morir” Si Ell ho va fer, Ell et portarà. No estàs sol, ni aqui ni quan tornis a casa.
A la tarda per fi vam veure el Papa! Amb tota l’espera i emoció, vam poder trobar una pantalla gegant i vam poder escoltar un missatge central del Papa: Déu et crida i t’estima tal com ets. Ho anava repetint una i altra vegada i en els joves anava calant… “tal com ets”. Si Senyor, et preguem que la gent no jutji als joves per com son o haurien de ser. Senyor que els estimin. Allà on son. Sinó reben aquest amor, com descobriran que Déu els estima? Després ja treballarem, ja creixerem en la fe, ja aprendrem què ens demana Déu.
Mentre tot s’esdevé, cada un dels d’Arenys i Mataró té el seu procés, la seva experiència individual, la seva motxila, les seves “coses”. Es un caminar amb pedretes que es posen en el camí, però plens d’alegria i esperança, plens d’una cosa que no es una cosa, es una persona. Es Jesús que es manifesta en els seus cors. I Maria que els hi porta. Demà més! I per cert, ens hem trobat un altre frare!, fra David d’Eslovàquia🙏
