BUTLLETINS (Comunitat Cristiana Caputxins de Sarrià )
Aquest matí, a la missa, el company que presidia, amb molta senzillesa ens deia que, a les acaballes d’aquest any ens cal donar gràcies, gràcies a Déu i als germans, pel que hem rebut, pel que ens ha donat, i també, pel que hem pogut donar. Repetia, amb sa orgull, pel que hem pogut donar, a partir de les nostres capacitats, de la nostra generositat. A més a més, ens demanava, que en aquest vespre de brindis, de festa, quanta estona dedicaríem a Déu, per agrair-li els seus dons, la seva presència, el seu amor, com a Pare, Creador i Salvador. Per la meva part he trobat molt encertades aquestes paraules, i no m’hagués desagradat canviar el petit editorial del nostre Full Informatiu: “Mirada de Fe”, que ahir a la tarda amb no poc esforç vaig poder escriure. M’ha semblat que les seves paraules eren més encertades en el dintell d’un nou any. Crec que reflecteixen molt millor els sentiments que a mi, personalment, m’agradaria que predominissin en aquests moments.
BUTLLETINS (Comunitat Cristiana Caputxins de Sarrià )
Aquests dies, en diversos moments he pogut escoltar el bell oratori de Nadal de J.S. Bach. Té diversos moments: els dies de Nadal, el cap d’any, l’Epifania. Pel que fa al diumenge de cap d’any, avui-demà, diu:”El teu esclat absorbeix les tenebres – talment un forat negre – i transforma en llum la fosca nit. Guia’ns pels teus camins, per tal que eternament poguem contemplar el teu rostre i la teva meravellosa llum”. Boniques, encertades, musicals paraules, que parlen no tan sols a la ment del cristià creient, sinó també al seu cor, als seus sentiments.

En aquest petit esforç de donar gràcies penso en aquella cançó que en la nostra església dels Caputxins de Sarriá, havíem cantat tantes vegades:

“Gràcies d’aquesta aurora encesa, d’aquest nou dia clar, perquè els neguits els puc abandonar/Gràcies pels bons amics que em volten, per tots els meus germans, perquè als meus enemics puc allargar les mans.// Gràcies pel treball que m’ocupa, pels meus petits encerts, per l’alegria, per la música i la llum/ Gràcies per moltes hores tristes, per cada dolç parlar, perquè arreu em condueix la vostra mà// Gràcies per la paraula vostra, per l’Esperit d’Amor, perquè estimeu els homes sempre i en tot lloc.// Gràcies perquè heu volgut salvar-nos, perquè això ens dóna pau, perquè podem donar-vos gràcies tot cantant, perquè podem donar-vos gràcies tot cantant”.

També em ve la ment aquella cançó popular de fa uns anys, de Violeta Parra:” Gracias a la vida que me ha dado tanto; me dio dos luceros que cuando los abro/ perfecto distingo lo negro de lo blanco/ y en alto del cielo su fondo estrellado/ y en las multitudes la mujer que yo amo.// Gracias a la vida que me ha dado tanto: me ha dado el oído que en todo su ancho/ graba noche y día grillos y canarios,/ martillos, turbinas, ladridos, chubascos/ y la voz tan tierna de mi bien amado.// Gracias a la vida que me ha dado tanto: me ha dado el sonido y el abecedario;/ con él las palabras que pienso y declaro:/ padre,amigo, hermano; y luz alumbrando/ la ruta del alma de la que estoy amando// Gracias a la vida que me ha dado tanto: me ha dado la marcha de mis pies cansados;/ con ellos anduve ciudades y charcos,/ playas, desiertos, montañas y llanos/ y la casa tuya, tu taller, tu patio.// Gracias a la vida que me ha dado tanto: me dio el corazón que agita su marco/ cuando miro el fruto del cerebro humano,/ cuando miro el bueno tan lejos del malo,/ cuando miro el fondo de tus ojos claros.// Gracias a la vida que me ha dado tanto: me ha dado la risa y me ha dado el llanto;/ así yo distingo dicha de quebrantos,/ los dos materiales que forman mi canto/ y el canto de ustedes que es el mismo canto/ y el canto de todos que es mi propio canto.

I, per acabar aquestes paraules, tot recordant que en grec gràcies es diu “Eucaristía”, paraula que ens recorda quin és el cor del misteri cristià, del qual fem memòria tan sovint: “Aquell vespre Jesús prenent el pa, i alçant els ulls al cel, donà gràcies, partí el pa i el donà als seus deixebles..”, i amb sant Pau, podem dir:”jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries… i li demano al Déu de Nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,.. que il.lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança us ha cridat… l’heretat que ell us dóna entre els sants, i la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres…”(Ef.1,17-19).

Bé, em sembla que amb això ja n’hi ha prou, per fer la meva aportació en el comiat de 2005, que ensems és una confiada pregària i petició de benedicció de Déu per tots nosaltres, per les nostres famílies i amics, així com també pel nostre món , a l’iniciar el camí, la ruta, el peregrinatge, de l’any del Senyor de 2006.

Enric Castells – Caputxins de Sarrià, 31.12.05- 1.01.06