El passat dissabte 11 de gener es va celebrar la Trobada Fraterna Anual al convent de Pompeia, organitzada pel Consell de Laics de la Província. Sota el lema «El Fruit de l’Esperit» ens vam aplegar al voltant de 170 persones per compartir la fe i fer experiència de fraternitat. Al passadís de Pompeia Grups s’havia col·locat una exposició que recorda el pas de sant Francesc per terres catalanes ara fa justament vuit cents anys.
La Trobada va començar amb una estona de pregària. Seguidament, fra Jacint Duran va fer una intervenció introductòria per parlar del Fruit de l’Esperit en la vida quotidiana. Va recordar la frase de Sant Ignasi «el que omple i satisfà l’ànima no és saber molt sinó sentir i assaborir les coses internament», i va diferenciar entre el que ens agrada i el desig que portem al cor indicant que, de vegades, allò que ens desagrada ens pot portar a una plenitud de vida que potser no ens porta allò que més ens agrada. Fra Jacint va dir que la nostra gran promesa és ser habitats per l’Esperit i va concloure parlant del procés de conversió de sant Francesc i dels sentiments que va anar experimentant, tant d’amargor com de dolcesa, que el van apropar a Déu i el van portar a l’acció.
Després va arribar el torn dels testimonis, que van expressar com senten l’acció de l’Esperit en la seva vida diària. Begoña Fornes, mestra de novícies de les Religioses de la Puresa de Maria, va indicar que l’Esperit actua posant ordre en el nostre caos interior, de manera semblant a com Déu posa ordre en el caos en els primers versicles del llibre del Gènesi. L’Esperit ens ajuda a posar nom a tot allò que vivim i sentim. L’Esperit ens ajuda a jerarquitzar què és allò veritablement és important respecte al que no ho és tant. L’Esperit ens unifica, transforma la nostra realitat i ens fa encarnar-nos-hi. L’Esperit gemega en el nostre interior i ens fa dir «Abbá», tornant-nos a la nostra identitat més profunda, la de ser fills de Déu. Esteve Fornaguera, del Grup de Diàleg i Pregària de Canet (Arenys de Mar) va recordar com en uns moments concrets de la seva història personal va trobar-se amb persones que el van ajudar a saber confiar en Déu i en la bondat des de la humilitat. Va dir que l’acció de l’Esperit sempre és en benefici dels altres i també va indicar, segons la seva experiència, que l’Esperit es fa present d’una manera més significativa allà on hi ha més dificultats. Anna Casas, del Grup de Diàleg i Pregària de l’Ajuda, va expressar que havia sentit proper l’Esperit en moments dolorosos de la seva vida. Va afirmar que l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa i que és precisament en moments de dificultat quan el nostre cor es pot estovar i l’Esperit pot aflorar. Beatriz Martínez, del grup de la Renovació Carismàtica de La Bonanova, tot valorant l’experiència de la joia de la comunitat des de petita, va remarcar la importància de verbalitzar en veu alta la pregària i la lloança a Déu i com l’impuls profund de l’Esperit l’havia ajudat a superar moments molt difícils de la vida familiar. El darrer testimoni va ser el del germà marista Toni Torrelles que es va fer present a la Trobada des de París, on està vivint actualment, a través d’una gravació en vídeo. Torrelles va dir que vivia la presència de l’Esperit a la seva vida sentint-se acompanyat i orientat, que l’Esperit formava part de les seves opcions, de les respostes a les crides que sentia, que era un company de camí que l’inspirava i que confiar en l’Esperit el protegia del desànim i del cansament espiritual. Finalment, Jacint Duran va fer una síntesi, tot subratllant els aspectes més representatius del que havien dit els testimonis.
El moment central de la Trobada Fraterna va ser el de l’Eucaristia que presidí fra Gil Parés, Provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears a la Cripta del Santuari, ambientada bellament amb símbols vermells a manera de flames, tot insinuant la presència de l’Esperit..
Després de gaudir d’un bon àpat de germanor, a la tarda es va fer la presentació de dos llibres. El primer, «Con cartones por la calle», de l’Enrique Richard, que des de fa més de deu anys col·labora a Arrels Fundació. L’autor va parlar de les seves vivències en l’atenció a persones sense sostre i de tot el que ha anat aprenent d’elles. Seguidament, fra Jacint Duran va presentar el seu llibre «El Càntic de les Criatures de Sant Francesc», explicant els tres moments de redacció del Càntic, per acabar qüestionant-se com és possible que sant Francesc, que en el moment de redactar el Càntic era un home cec, malalt i fracassat, experimentés una joia tan profunda en el seu cor, tan ben reflectida en el Càntic.
Carla Costa i el grup de la Renovació Carismàtica de La Bonanova van posar el punt i final a aquesta Trobada joiosa amb un recital-pregària, amb cants del seu nou CD, en el qual van convidar a cantar a tots els assistents. Va ser un moment de pregària dens i bonic d’agraïment i lloança a Déu, que va acabar cantant el Parenostre tots junts agafats de les mans.
Una bella jornada per recordar i agraïr!