ENVOLTATS D’UN NÚVOL TAN GRAN DE TESTIMONIS

La trobada de gener a Pompeia ja s’ha convertit en un “clàssic” dins dels nostres encontres. Trobar-nos, celebrar junts, adonar-nos que no estem sols, que hi ha molta riquesa entre nosaltres i molts motius per a l’esperança, constitueixen alguns dels objectius d’aquest encontre.
Enguany hem volgut mostrar que hi ha moltes persones a prop nostre, públiques i conegudes, que han configurat seriosament la seva vida segons Jesucrist i ens fan de referents i testimonis qualificats.

Una exposició de 25 testimonis, propers a tots nosaltres, donava la benvinguda al vestíbul de Pompeia a tots els participants.

Començàrem el dia pregant, tot posant-nos en presència de Déu escoltant la Carta als Hebreus 12 1,2. Tot seguit, alguns membres de les nostres fraternitats ens van parlar d’una persona que era referent per a ells. L’Enric Emo, terciari, ens va parlar de l’Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof francès que, després d’una conversió al desert del Sahara, es dedica a través del teatre, el cinema i la literatura, a mostrar la raonabilitat i la bellesa de Déu. Ho feu a partir de “El visitant” una obra deteatre on dialoguen Déu i Freud; i de “Oscar i Mamie Rose”, una obreta que descriu la relació tendra i profunda entre una visitadora de malalts i un noi que sap que ha de morir. Fra Jesús Romero ens va explicar la seva experiència de vida amb Fra Rossend, la seva simplicitat i alegria al telèfon i a la porteria del convent, la seva compassió envers els pobres, la seva capacitat d’acolliment i la normalitat en fer els treballs més humils. La Dolors Queralt, professora del nostre Col·legi de Les Borges Blanques, ens va il·lustrar d’una manera molt emotiva la persona de Francesc Castelló, un noi de Lleida que durant els anys de la guerra civil, no es va avenir a negar que era catòlic per salvar-se, per la qual cosa fou martiritzat. (Contingut de la presentació) Per acabar, la Victòria Molins, teresiana, ens va fer viure de primera mà el seu coneixement i el seu tracte amb Sor Genoveva, religiosa de sant Vicent de Paúl que es cuida dels més abandonats al Casc Antic de Barcelona. Ens explicava com la seva infinita paciència i la delicada tendresa amb els drogadictes, presos i malalts de sida ha “ressuscitat” molts d’ells.

Durant la reunió de grups tothom va tenir oportunitat d’expressar les ressonàncies d’algun dels testimonis descrits dit i també van parlar dels seus propis testimonis que van escriure en unes cartolines de cara a les ofrenes de l’Eucaristia.

La missa, al bell mig de la jornada, presidida per Fra Jacint Duran, fou molt viscuda i ben ambientada amb els cants de la coral Stella de Sarrià. Durant l’homilia en Cinto ens va parlar de Fra Antoni Jover, caputxí missioner durant més de 40 anys a l’Amazones, mort recentment. La disposició dels bancs a la cripta va permetre gaudir a tothom d’una celebració on es traspuava comunió fraterna i esperit d’oració. (Escoltar l’homilia)

El dinar de germanor fou com sempre una explosió de joia sorollosa i fraterna.

La tarda va començar amb el testimoniatge de la Teresa Forcades, monja beneta del monestir de Montserrat. Ens va explicar la seva pròpia experiència de fe d’una manera “sorprenent”, basant-se en la frase: “El cristianisme del segle XX serà marià o no serà”. Va estructurar la seva pròpia experiència de Déu a partir dels quatre dogmes marians: Maria Mare de Déu, Maria Verge, Maria Immaculada i l’Ascensió de Maria. No cal dir que va ser tota una lliçó de teologia a l’abast de tothom salpicada d’anècdotes molt divertides.

Per acabar la jornada vam gaudir d’una Meditació musical amb orquestra de cambra i música de Mendelsshon a dirigida per la Montserrat Matheu i Daniela Turull acompanyats per l’orquestra de joves músics formada per la família Vallejo i la Núria de Collsuspina, l’Anna i en Wenceslau.

Val a dir que la jornada va ser bellíssima, amb un ambient molt maco de profunditat distesa, que ha deixat molt bon regust a tothom, amb ganes de repetir… “Els camps són rossos”.

Gràcies !!!!