El dia 21 de juny vàrem celebrar a la Facultat de Teologia les XXXII Jornades d’Estudis Franciscans, amb el tema central de les Admonicions de Sant Francesc. Després de la pregària inicial, saludà els assistents Mn. Marcos Aceituno, director del Departament de Bíblia en representació del nou degà, Mn. Daniel Palau.

El primer ponent va ser fra Bernardo Molina, frare caputxí, de l’Institut Franciscà d’Espiritualitat de l’Antonianum de Roma, que va parlar del Discerniment Espiritual en les Admonicions de sant Francesc. Fra Bernardo ensenya Escrits i Biografies de sant Francesc en diverses institucions i forma part de la comissió per a la nova edició de les Fonts Franciscanes en castellà, una gran iniciativa engegada per fra Francisco Uribe. Es va centrar en l’Admonició 12: “ Es pot conèixer si el servent de Déu té l’esperit del Senyor, així:  si és que, en obrar el Senyor algun bé per mitjà d’ell, tanmateix no s’enorgulleix la seva carn, que sempre és contrària a tot bé,  ans als seus ulls es té encara per més menyspreable i es considera inferior a tots els altres homes.” i en l’Admonició13: “El servidor de Déu no pot saber quanta de paciència i humilitat té, mentre les coses li van a satisfacció.  Però, en venir el temps en què els qui haurien de complaure’l li van en contra, tanta paciència i humilitat com aleshores demostra és la que té i no pas més.” En va fer una acurada aproximació filològica i la seva aplicació espiritual.

A la tarda, María Claustre Solé, religiosa de la Companyia de Maria, doctora en Sagrada Escriptura i professora a la Facultat de Teologia i a l’ISCREB, ens parlà de l’Espiritualitat bíblica de sant Francesc. Ens va dir que la Bíblia és un llibre de símbols, on els esdeveniments són símbols de realitats transcendents. El símbol sempre és obert, i admet diverses interpretacions. El text és símbol de la Paraula de Déu. Per descriure l’esperit de sant Francesc es va centrar en el símbol del camí, del seguiment, per acabar afirmant que Francesc llegia el text per viure’l, la seva interpretació era la concreció en la vida.

Finalment, fra Eduard Rey, caputxí, professor de Teologia Moral a la Facultat de Teologia i de Cristologia a l’ISCREB, ens introduí a L’estigmatització de sant Francesc, en el 800 aniversari d’aquest esdeveniment. Començà donant raó històrica de l’esdeveniment a partir de les Fonts franciscanes: en parlen tots els biògrafs, fra Elies en la carta a l’orde informant de la mort del sant i fra Lleó, darrera del manuscrit amb les Lloances al Déu Altíssim, ho diu: “baixant de l’Alverna amb les llagues”. Després fra Eduard va fer una reflexió sobre el fet del miracle, i va acabar exposant la interpretació teològica del fet segons sant Bonaventura.