El dissabte 6 de maig, en l’esplèndid marc que ofereix l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres amb el seu magnífic retaule renaixentista, poc després d’escoltar un petit tast de música de Maurice Ravel –bon amic i admirador dels caputxins del Col·legi de Lecàroz, institució docent que l’any 1888 havia fundat el llavanerenc Joaquim Vives a la vall navarresa de Baztán– i d’escoltar també cants i música provinents de l’illa de Yap, a la llunyana Micronèsia, preparats per Joan Devesa en ocasió del primer centenari del traspàs del religiós llavanerenc Joaquim Vives i Tutó (1852-1923), tingué lloc l’acte de presentació del volum d’història gràfica que han editat conjuntament Joan Devesa i Fra Valentí Serra de Manresa sobre els principals llocs de la irradiació pastoral i projecció internacional que assolí Fra Joaquim Maria de Llavaneres; un intrèpid caputxí llavanerenc que féu donar la volta al Món als missioners que ell destinava a Ultramar.

Durant l’acte de presentació d’aquest nou llibre el rector de la parròquia, Mn. David Navarro, posà de manifest l’enorme importància eclesial aconseguida per tan destacats fills de la parròquia llavanerenca, els germans Vives i Tutó, Josep de Calassanç –el  que fou cardenal a Roma– i  Joaquim Maria –el que fou ministre provincial dels caputxins d’Espanya– ja que feren fructificar admirablement els dons de la gràcia posats al servei de l’Església. Molt particularment, Mn. David Navarro volgué accentuar el valor documental de la present història gràfica editada per tal de commemorar el centenari de la mort de Joaquim Maria de Llavaneres que es produí, ara fa cent anys, a redós del convent de caputxins de Sarrià; un espaiós edifici d’arquitectura caputxina que, l’any 1887, fou construït per iniciativa del pare Joaquim per convertir-lo en un Col·legi especialitzat en la formació de missioners caputxins que havien de ser destinats a les illes Carolines, en la llunyana Oceania.

Per la seva banda, Fra Valentí Serra, en la seva intervenció posà de manifest que amb el text que ha elaborat dona a conèixer detalls poc coneguts d’aquesta interessant etapa de la història de les missions catòliques a Ultramar i que ara s’ha pogut publicar acompanyada d’una selecció de fotografies històriques reproduïdes a cura de Joan Devesa.

Precisament, durant la seva intervenció, Fra Valentí posà de manifest que “en Devesa és un incombustible activista cultural que ha donat a conèixer la població de Sant Andreu de Llavaneres i el seu entorn urbà a través de la fotografia. I que amb aquesta nova publicació, gràcies a la seva tenacitat i constància, ha pogut recuperar imatges inèdites sobre els paisatges vinculats a la projecció missionera del caputxí Joaquim Maria de Llavaneres”.

Aquest és el tercer llibre que Joan Devesa publica conjuntament amb l’arxiver dels caputxins en el qual es descriuen moments i aspectes inèdits dels viatges missioners del pare Llavaneres i, també, sobre la seva destacada acció com a restaurador de la vida caputxina a Espanya. Els nombrosos assistents a l’acte aprofitaren el moment per fer la tradicional ofrena floral i el recital de poesies en honor de la Mare de Déu de Llorita, l’advocació montserratina dels llavanerencs.