El 16 de juny, organitzat per la Família Franciscana i la Facultat de Teologia es celebrà la XXXI Jornada d’Estudis Franciscans. Enguany amb el tema monogràfic de la Regla Butllada de Sant Francesc, en el 800 aniversari de la seva aprovació.

La primera intervenció fou a càrrec de fra Valentín Redondo, OfmConv, el qual va assegurar que el papa més influent en el desenvolupament del carisma franciscà fou Honori III. S’endinsà en el contingut de la Regla Butllada, en relació a la primera Regla, i va anar comparant cadascun dels capítols i explicant les diferències existents.

Fra Jacint Duran, OfmCap, va començar citant la crònica de Bucardo de Ursperg, premonstratenc (1211) on descriu com veu els frares al seu pas per Assís: “Van descalços, no porten diners, no demanen almoina però accepten el que els donen, són itinerants i s’anomenen ‘pobres menors”. Més tard, per evitar la vanaglòria i l’orgull per motiu de pobresa, s’anomenaran germans menors.  La fraternitat franciscana es dona en el marc de la minoritat.

Va ressaltar la importància del tracte de Francesc amb els leprosos, com va entrar en el seu món, i com foren els seus mestres i els inspiradors de la seva forma de vida: en pobresa, vivint en esglésies “pobrissones” i  abandonades, i eren illetrats  i sotmesos a tothom. No tenen poder ni l’han de voler.

El paradigma de fraternitat que té Francesc no és el de la primitiva comunitat cristiana (Ac 2 i 4) dels ordes monàstics, sinó el de Jesús amb els dotze, itinerants, “sense bossa ni sarró”, des de la feblesa i amb capacitat d’acollir el pecat de l’altre.

La germana Clara Fernàndez, Clarissa de Vilobí, ens parlà de la prioritat absoluta de la vida d’oració i contemplació en la vida franciscana. Vida en silenci, sense notorietat, a l’estil de Jesús de Natzaret. Insistí en que conversió i oració son dues experiències que han d’anar unides. El gran protagonista de la vida d’oració és l’Esperit Sant, que ens fa contemplar Déu en les coses creades, en els germans i en els esdeveniments. Cal pregar sempre i amb el cor pur, tal com diu Francesc. I el cor pur és aquell que s’allunya de la superficialitat i es centra en el que és veritable, el seu únic desig és l’adoració i la visió del Déu Viu (Adm 16). Pregar, en definitiva per a Francesc, és una relació amorosa sostinguda per l’Esperit Sant.

Fra Agustí Boadas, Ofm, aproximà el tema de la missió en la Regla. Va començar preguntant-se què és una regla i si s’ha de confondre amb la vida. Va assenyalar la paradoxa de Francesc que,  essent ignorant i illetrat, escriu molt; que essent un esperit lliure i espontani, ens deixa tres regles escrites; que ell que viu l’evangeli sense glossa, és interpretat una i altra vegada durant vuit-cents anys..!

Respecte a la missió, ressaltà el pas de la itinerància a l’estabilitat. Quan els frares s’estabilitzen, encara que no deixin de fer sortides missioneres, posaran l’accent en la forma de vida, i en la sobrietat i la pobresa dels seus llocs d’habitatge junt amb el fet d’ésser sotmesos a tothom, perquè predicació i pobresa van unides.

A tall de resum va dir que els franciscans, històricament, no s’han dedicat a una tasca concreta: “No són educadors, però ensenyen; no són sanitaris però atenen malalts; no són rectors, però porten parròquies…” Aquesta plasticitat és significativa a l’hora d’interpretar la Regla, perquè el franciscà no es defineix per la tasca que fa, sinó per la forma de vida segons l’evangeli i l’actitud humil i pobre corresponent.

Les ponències seran publicades com cada any a la col·lecció Qüestions Teològiques, de la Facultat de Teologia de Catalunya – Ateneu Universitari Sant Pacià. Si algú volgués sentir alguna de les ponències, podeu demanar la gravació a: conselldelaics@caputxins.cat