Dins el marc del programa de Formació d’Adults a Pompeia, i sota el títol Literatura, Art, Ciència i Cristianisme, dues conferències van encetar el curs 2023-20024. La primera, “Deu raons per creure en Déu” d’Oriol Jara, va anar a càrrec d’Anna González i la segona, “La raonabilitat de la fe” de la mà de fra Josep Manuel Vallejo. Les dues, encaminades cap a un mateix objectiu: demostrar que la fe en Déu s’argumenta per la raó.

La xerrada que va obrir l’acte va ser una exposició sobre el llibre d’Oriol Jara, publicat per l’editorial Albada, l’any 2022. Al llarg de tota la sessió, González va anar explicant el contingut del llibre acompanyant-lo amb la lectura d’alguns fragments del text i de cites bíbliques anotades per Jara. Alguns capítols van ser arrodonits amb l’audició de cançons relacionades amb el tema.

Per començar, va presentar l’autor,  casat i pare de quatre fills, que porta més de 20 anys treballant a la ràdio i la televisió com a escriptor i guionista. Ha col·laborat en programes d’humor com Polònia i amb l’Andreu Buenafuente. Es declara activista cristià i productor catòlic i explica que el motiu per publicar aquest treball ha estat la necessitat de compartir el seu procés de conversió al cristianisme a través de la intel·lectualitat i la raó.

La conferència va anar avançant amb l’exposició de cadascuna de les deu raons argumentades per Jara. Així, alguns motius manifestats són: «Perquè vull la veritat, perquè estimo,  perquè soc pare, per la ciència, per Jesús….» En tots ells apareix una constant: l’amor de Déu a l’home i el seu desig que el fem present enmig la humanitat. L’exposició per part de la conferenciant va posar damunt la taula  el domini que l’autor té de la Bíblia i que, juntament amb estudis filosòfics, lectures i coneixement de la religió jueva, van propiciar l’experiència de la trobada personal de l’Oriol amb Jesús. Una experiència que l’impulsa a dir, amb total convenciment, que «ser cristià és ignorar les estructures morals que imposa la postmodernitat…»

González afegí que el llibre arriba al lector no només per un llenguatge planer i directe, sinó també per la sinceritat i noblesa que traspuen les seves paraules. Acabà el seu parlament recomanant la difusió del treball de Jara.

Fra Josep Manuel Vallejo en la seva conferència, amb una durada breu, però no per això menys interessant, parlà sobre la raonabilitat de la fe, al·ludint a diferents criteris que convidaven  a la reflexió per part dels oients.

Estirant el fil de l’Oriol Jara, donà unes pinzellades sobre diverses qüestions. En un principi, tractà l’autenticitat dels textos del Nou Testament enfront de textos d’historiadors romans a partir de dos criteris establerts: per una banda, la distància entre els escrits i l’esdeveniment i per l’altra, la quantitat d’exemplars redactats. La proximitat dels textos evangèlics a la vida de Jesús així com la gran quantitat d’exemplars redactats, recolzen la seva autenticitat.

A continuació, a fi de tractar la no racionalitat de l’ateisme, Vallejo començà fent referència a Lewis per reflexionar sobre l’actuació de l’atzar en l’origen del Sistema Solar, que com a conseqüència suposaria l’accidentalitat de l’ésser humà. Lewis es pregunta si cal considerar com a veritables uns pensaments també accidentals. I seguint en la mateixa línia, el conferenciant apuntà que cinc mil milions d’anys no són suficients, quant al ritme de les mutacions, per a una evolució atzarosa de les espècies. Afegí, tractant encara sobre l’univers, que amb un error de càlcul en les constants de la física (gravetat, massa dels electrons…) no hagués estat possible la vida.

La xerrada continuà interpel·lant els assistents al·ludint novament a l’acció de l’atzar. Dirà: «Si som biologia evolucionada, com diuen els materialistes, com és que tenim consciència, sentit de la justícia, capacitat de rebel·lar-nos, sentit del deure? Per atzar?» Per reblar el clau, anomenà Kant quan aquest diu meravellar-se per la nit estrellada que hi ha fora d’ell i per la llei moral que hi ha en el seu interior.

Fra Josep Manuel prosseguí el discurs referint-se a Niezstche com el pare de la cultura actual que defensarà la no existència de Déu i consegüentment la no existència de moral ni valors absoluts, on és indiferent el bé i el mal.

Finalment, per explicar que davant el paradigma actual que postula que no existeix allò que no es pot demostrar, es referí al Cardenal Newman que defensa el següent: la certesa no ve sols d’una lògica formal o d’una lògica científica sinó que també hi ha una certesa que ve donada per indicis acumulatius. A fi d’il·lustrar-ho, Vallejo posà l’exemple de la resurrecció de Crist: el sepulcre buit, el testimoni de les dones, la incredulitat dels apòstols, la valentia posterior… Cada indici per ell mateix no té força però sí que junts donen una certesa.

Aportacions interessants, importants i necessàries.