El dimecres 11 de març, a la Facultat de Teologia de Barcelona, es va celebrar la conferència que anualment organitza la Família Franciscana de Catalunya. En ocasió de la reedició dels escrits de Francesc i Clara, Jesús Torrecilla, ofmcap i coordinador de la “Escuela Superior de Estudios Franciscanos de El Pardo”, ens parlà sobre “Els Escrits de Sant Francesc i Santa Clara. Història i Teologia”.

El ponent començà la seva intervenció indicant que és una gran sort que els escrits d’aquests dos sants del segle XIII hagin arribat als nostres dies, facilitant que puguem accedir a ells de primera mà, ja que són l’expressió més fidel i més complerta de la seva experiència espiritual i religiosa.
Clara i Francesc no eren escriptors ocasionals; van escriure molt i van fer escriure molt als seus propers. Francesc tenia un gran interès que es fessin còpies dels seus escrits i que es difonguessin, essent el primer impulsor de la conservació dels mateixos. Si ens situem a l’Edat Mitjana, ens adonem que escriure era quelcom excepcional. La voluntat que ells dos tenen d’escriure, ens parla de la intensitat de la seva experiència religiosa.

La imatge tradicional que tenim de Francesc és la d’una persona simple i inculta, però en els seus escrits traspua una persona que va anar creixent culturalment i es va fer una cultura bíblica i espiritual rica. Francesc fa a la Paraula de Déu la protagonista dels seus escrits, defensant el valor de ser escoltada, meditada, pregada.

El corpus dels escrits considerats autèntics de Francesc és de 32, escrits molt diversos que posteriorment s’han ordenat en blocs: cartes, exhortacions, pregàries… El corpus dels escrits de Clara és de 8: cartes, Regla, Forma de Vida i Testament. A més, hi ha alguns altres textos que es dubta si són autèntics de Francesc, com la “Carta a la Germana Jacoba”. El que sí se sap amb certesa és que tant Francesc com Clara van escriure més del que ens ha arribat fins ara. També se sap que alguns dels seus escrits van ser dictats per ells mateixos, com el Testament de Francesc, les Admonicions, o els escrits de Clara. No obstant, Francesc tenia un control sobre els seus escrits i el vocabulari emprat és molt pensat, coherent i rigorós.

Els escrits d’aquests dos sants ofereixen poques dades biogràfiques però, en canvi, aporten molt sobre els seu pensament espiritual i religiós i sobre la seva manera de viure evangèlicament. Les grans fonts dels seus textos són: la Litúrgia, la pròpia història personal i les germanes criatures que els parlen contínuament de Déu.

Es pot dir que Francesc i Clara van ser mestres espirituals. Van escriure per provocar i suscitar la vivència de l’evangeli en els destinataris. Els seus textos pertanyen a l’àmbit de la contemplació, són fruit del silenci i de l’oració.

Un estudi del caputxí i teòleg Pietro Maranesi afirma que Francesc i Clara, en els seus escrits, utilitzen metàfores pròpies de les seves vivències de joventut: en Francesc abunden les imatges relatives al comerç (apropiar-se, béns, restituir) i en Clara les relatives a l’amor esponsal i la bellesa (esposa, mirall).

En els escrits dels sants, descobrim alguns trets característics d’ells: en les oracions, es deixa veure un Francesc seduït per Déu; en els avisos espirituals, apareix un Francesc mestre del discerniment espiritual; en els textos legislatius i darreres voluntats, es veu el desig de salvaguardar l’originalitat de la seva vida i la seva voluntat de ser exemple pels altres; les cartes són expressió viva del sentit de missió de Francesc.

El ponent va cloure la seva intervenció convidant els assistents a baixar els Escrits de l’estanteria i posar-los a la tauleta de nit.