El passat 27 de gener Àlvar Maduell congregà un públic fidel i molt nombrós en la primera conferència d’aquest any a Pompeia-Grups. El tema, plenament adient, era Fe i dubtes en el ben entès que una cosa porta l’altra, i que el grau o la intensitat d’ambdues ve establert per una actitud personal producte de la reflexió i l’observació. Fidel a l’estil clar de reiterar el missatge amb noves presentacions quan aquest pot oferir un grau de dificultat a uns oïdors no especialment dotats de profunds coneixements en la matèria, aconseguí que els assistents, sense defugir el rigor –a vegades l’humor-, tinguessin menys dubtes i més fe.
CONFERÈNCIA D’ALVAR MADUELL

Hi ha qui no té fe i considera que la dels altres només és credulitat. Hi ha qui té fe i la considera, en canvi, una forma superior d’intel·ligència. Hi ha també qui no té cap fe precisa, tot i haver formulat una estimació provisional i aproximada sobre la fe dels altres. Hi ha molts tipus de fe, no sempre religiosa, encara que sovint l’associem a un ser superior, a la divinitat.

Entenem per fe la creença en alguna cosa sense necessitat de justificació. La fe és, per tant, una forma de coneixement que no pot ser garantit empíricament per un procediment racional, sinó tan sols a través de la intuïció subjectiva, o simplement per testimonis dignes de confiança.

És a partir d’aquesta premissa que sorgeix el dubte, terme amb el qual s’expressa la incertesa psicològica d’un subjecte davant d’una possible alternativa. I dins els dubtes n’hi ha diferents nivells, d’acord amb el grau de confiança de l’emissor.

Tal vegada la raó més popular per postular l’existència de Déu deriva de l’apreciació que l’univers presenta un tipus d’ordre, disseny o propòsit. L’arxidiaca William Paley, en la seva Teologia natural (1802) ens dóna la versió més famosa de l’argument del disseny; si algú es trobés un rellotge s’adonaria que les seves peces han estat fabricades i disposades amb un propòsit, fent inevitable inferir que hi ha algú que l’ha fet. “El sistema més bell, format pel Sol, els planetes i els estels només poden ser producte del consell i el domini d’un Ser intel·ligent i poderós” (Isaac Newton).