La sala sant Jordi de la Facultat de Teologia de Catalunya fou l’escenari de la conferència de fra ArtemioVítores sobre “La presència franciscana a Terra Santa. Història i situació actual”. FrayArtemio és doctor en Teologia Bíblica i Dogmàtica, és professor a la Facultat de Ciències Bíbliques i Arqueologia de Jerusalem, ha estat Vicari de la Custòdia de Terra Santa on viu des de l’any 1970. És autor de diversos llibres entre els que destaquen: “Francisco de Asís y Tierra Santa”, “Con alegria franciscana” o “La Virgen María en Jerusalén”.

Amb un to col·loquial i proper, aquest frare palentí relatà a grans trets com ha estat la presència dels frares franciscans en la terra on va néixer Jesús, des del segle XIII fins als nostres dies. Fou l’any 1219 quan Francesc d’Assís, mogut pel seu amor a Crist, i enmig de la cinquena Croada, arribà a terres musulmanes amb el desig de trobar-se amb el Sultà Malek al-Kamil. Expliquen els diversos biògrafs que la trobada fou cordial i amical, que van dialogar i es van escoltar, i que els dos van quedar commoguts pel seu interlocutor. El Sultà concedí al sant i als seus frares de poder circular lliurement per terres musulmanes. Aquest fou l’inici de la presència franciscana a Terra Santa.

Sant Francesc, a la seva Regla, deixà escrit com havien d’anar els frares entre sarraïns: “… que no moguin litigis ni disputes, ans estiguin sotmesos a tota criatura humana per Déu i confessin que són cristians” (1R 16). Aquesta és la manera de fer humil i silenciosa que confiava en l’exemple de respecte i caritat de Francesc i la que recomanà als seus frares.

La situació dels frares en aquests segles ha estat molt difícil. Són molts els màrtirs franciscans que hi han donat la vida. El primer que van fer els frares va ser intentar recuperar els tres santuaris sants i, poc a poc, van anar vivificant la zona amb l’assistència a les comunitats cristianes i a tots els qui els necessitessin. Actualment, a més de l’atenció litúrgica i pastoral, també tenen cura de l’aspecte intel·lectual, a través de StudiumBiblicumFranciscanum. La Custòdia a Terra Santa també vetlla per l’acollida i acompanyament dels pelegrins que hi arriben tot cercant conèixer les arrels cristianes. En concret, fra Artemio té més de dues-centes trobades anuals amb grups de pelegrins arribats d’arreu.

Les xifres que va donar no són gaire encoratjadores. Si l’any 1948, els cristians que hi havia a Jerusalem representaven el 19’4% i els de Betlem gairebé el 70%, actualment, el número de cristians no arriba al 1’4% a Jerusalem i al 12% a Betlem. Tal com va dir, “Terra Santa s’està quedant sense cristians”.

Fra Artemio exposà les tasques dels frares per sostenir les comunitats cristianes, entre les que destaquen: potenciar el treball (amb l’artesania en fusta d’olivera i nacre, per exemple), donar educació a través de les escoles o, fins i tot, durant molts segles, l’atenció mèdica.

Durant els quaranta-cinc anys que fa que el frare viu a Terra Santa, li ha tocat viure vuit guerres i dues intifades. Han estat moments difícils per a ell i per a les comunitats cristianes. En èpoques de conflictes, els pelegrins, per por, no viatgen i els cristians veuen molt minvats els seus recursos econòmics. Malgrat aquestes situacions, fra Artemio va dir que “no s’ha de perdre l’entusiasme”.

Respecte al diàleg interreligiós i ecumènic, l’ex-custodi digué que encara que no és fàcil es van fent petites passes, i que amb els grups més moderats, tant de jueus com de musulmans,és possible el diàleg. Va recordar que “Jerusalem és la mare de tots, cristians, jueus i musulmans, i que a una mare no se la pot monopolitzar, ja que tots tenim dret a anar a casa nostra”