El dia 9 de març a les 18.00h se celebrà al nostre convent de Sarrià l’acte de col·locació d’una placa commemorativa dels 40 anys de la Caputxinada, aquella tancada d’estudiants i intel·lectuals per fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat, en plena dictadura franquista.
Esdeveniment que fou possible gràcies als nostres frares que, encapçalats pel provincial Joan Botam, acolliren durant tres dies 550 persones, amb la casa acordonada per la policia.
Intervinguéren en l’acte l’alcalde Joan Clos, el regidor Ferran Mascarell, el nostre ministre provincial Jacint Duran i el catedràtic de Geologia Xavier Gassiot i l’arquitecte Josep Mª Martorell, aquests dos darrers participants en la tancada.
UN NOU SÍMBOL
A partir d’ara, una senzilla placa commemorativa, col·locada a l’entrada de la sala d’actes del convent de Sarrià, ens recordarà “La Caputxinada”.
Un esdeveniment que, ara fa 40 anys, es va iniciar en aquesta sala, i que les dures circumstàncies polítiques d’aquell temps van transformar en una pacífica però massiva presència, durant tres dies, de centenars de persones en el recinte del nostre convent.
En l’acte d’inauguració, diversos parlaments van voler, no tant sols recordar aquell esdeveniment, sinó també valorar-ne la significació.
Commemoració dels 40 aniversari de la “Caputxinada”
Potser amb els anys s’ha tendit a idealitzar-lo però, sens dubte per a molts, va ser un inici, un referent de voluntat democràtica, d’acolliment, de convivència, de descoberta, de participació.
No va ser un fet aïllat en el context d’aquells anys. Uns altres actes de reunió, de resistència a la dictadura, de ressorgiment el van acompanyar i el van seguir.
Es va destacar el protagonisme dels joves universitaris i d’un bon grup de professors que volien iniciar una nova etapa de la vida universitària a casa nostra. Eren els que corrien un risc més gran, els que hi tenien més a perdre. De fet, la duresa de les sancions posteriors va demostrar que
era així.
A la fraternitat caputxina, amb aquest gest de reconeixement, se li agraeix un cop més el seu esperit d’acolliment, la seva decisió de voler compartir, amb pau i serenitat, uns moments difícils i plens d’interrogants.
També va ser un moment per recordar moltes de les personalitats, dels protagonistes d’ara fa 40 anys, i que ara ja no són entre nosaltres, com el Jordi Rubió i Balaguer, el Salvador Espriu, la Mª Aurelia Campmany, el Joan Oliver, la Montserrat Roig, el P.Jordi Llimona, el P.Basili i molts
d’altres.
Commemoració dels 40 aniversari de la “Caputxinada”
La mirada a un passat que sembla molt llunyà, però de fet no ho és tant, va servir també per mirar el nostre present on s’hi troba a faltar, a tants nivells, la voluntat de participació i de compromís d’aquells anys.
Es troba a faltar un diàleg seriós i aprofundit entre l’Església catalana, en aquests moments força afeblida i amb menys voluntat de protagonisme, i la Societat civil. Més que una queixa, és una invitació a afrontar, cadascú des del seu àmbit, els nous reptes, les noves situacions.
El clima de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat, Sr. Joan Clos i diversos regidors, així com pel nostre ministre provincial, fr. Jacint Duran, va ser alegre i senzill, molt franciscà; potser no hi havia massa protagonistes dels joves d’ara fa 40 anys, però això va ser suplert amb escreix pels nombrosos encuriosits i atents nens i nenes de la nostra Catequesi; per a ells va ser una festa, i per a nosaltres i per a la gent de la nostra Comunitat Cristiana, un moment per recordar els anys de
l’inici de la nostra Comunitat a l’ombra del Concili Vaticà II.
Una darrera paraula d’agraïment a l’Ajuntament de la Ciutat per aquest gest de memòria i de reconeixement, i per totes les persones que, en un clima de bona entesa, l’han fet possible o hi han col·laborat a recordar-lo a través del mitjans de comunicació.
Text de fra Enric Castells, actual guardià de la fraternitat de Sarrià.
