L’Esperit d’Assís a Pompeia
Fou el 27 d’octubre de 1986 a la ciutat d’Assís, ara fa trenta anys, que l’aleshores Papa Joan Pau II convocà als líders religiosos a una trobada de pregària per la pau. El seu desig era el d’estar junts per pregar. Les imatges d’aquell fet històric donaren la volta al món. Des d’aquell moment, s’encunyà el terme “Esperit d’Assís” a aquest impuls interreligiós i ecumènic de trobada, diàleg i d’oració per la pau.
Trenta anys després, l’Esperit d’Assís segueix viu i quan arriben aquestes dates de finals d’octubre s’organitzen diferents pregàries per la pau. Una d’elles és la promoguda per la Família Franciscana de Catalunya, que enguany es va celebrar el dimarts 25 d’octubre a la cripta de l’Església de Pompeia.
L’Orde Franciscà Seglar de Catalunya va ser l’encarregat d’organitzar-la. Amb el títol “Des de la fosca nit, un bri d’esperança”, va voler tenir presents als milers i milers de persones que fugen de la seva terra tot cercant de viure en pau. Els cants i els silencis s’intercalaren amb els textos bíblics del llibre d’Isaïes i de l’Evangeli de sant Mateu, així com amb un fragment d’una de les biografies de sant Francesc. Tots tres textos parlaven de la pau, la mansuetud i l’estima dels enemics. Al sant d’Assís se li atribueixen aquestes paraules: “La nostra vocació és guarir els ferits, unir els dividits…”
Mentre es contemplaven diferents imatges de refugiats sirians, es van anar llegint unes reflexions del Papa Francesc en el Viacrucis del Divendres Sant al Coliseum de Roma, així com en la Trobada per la Pau d’Assís del passat 20 de setembre:
“Avui el món té una ardent set de pau. En molts països es pateix per guerres, en molts casos oblidades, però sempre motiu de sofriment i pobresa. A Lesbos, amb el meu i estimat germà i Patriarca ecumènic Bartomeu, vam veure en els ulls dels refugiats el dolor de la guerra, l’angoixa de pobles assedegats de pau…”
“Nosaltres no tenim armes. Però sí que creiem en la força humil i mansoia de la pregària. En aqueta jornada, la set de pau s’ha convertit en invocació a Déu, perquè cessin les guerres, el terrorisme i la violència…”
“Pau, un bri d’esperança que uneix la terra i el cel, una paraula senzilla i difícil alhora. Pau vol dir perdó que, fruit de la conversió i de la pregària, neix en l’interior de la persona i, en nom de Déu, permet curar les ferides del passat…”
Que l’Esperit d’Assís no s’apagui, que continuï il·luminant camins de pau, i que el fem part de la nostra vida, sent promotors d’actituds de diàleg, respecte i reconciliació. Perquè la pau que tant anhelem comença ben a prop nostre.
