El passat dimarts 20 d’octubre tingué lloc la presentació de la nova edició en català del Calendari de l’Ermità 2016 i del receptari Cuinar en temps de crisi. L’acte es feu a l’auditori del CSIC de Barcelona i comptà amb la participació del Dr. Lluís Calvo, coordinador institucional del CSIC, el Sr. Norbert Tomàs, director d’Edicions Morera (editora del Calendari) i fra Valentí Serra de Manresa, col·laborador habitual del Calendari i autor del receptari.
El Dr. Calvo començà la seva aportació fent una reflexió filosòfica sobre el temps. Des de l’època dels grecs, el temps ha estat objecte d’estudi. Destacà que “el més important del temps no és el temps en si mateix sinó tot allò que passa dins del temps”. Va distingir entreel temps i la seva durada, remarcant que aquesta ve revelada pel procés de la vida, pel que vivim en el temps. Cità al filòsof Spinoza, que diferenciava el temps físic de la vivència, i afirmà que la teoria de la relativitat s’aplicava al temps, posant l’exemple que quan estem fent una activitat que no ens interessa i se’ns fa pesada,el temps se’ns fa llarg, en canvi, quan estem amb algú a qui estimem, el temps se’ns fa curt.
El Dr. Calvo destacà que el Calendari és un petit tresor de l’avui, ple de referents que ens expliquen vivències: fires, mercats, festes… que ens ajuden a viure el temps d’una manera més intensa. Així mateix, felicità els editors per haver pogut continuar amb el calendari al llarg de 140 anys ininterrompudament, amb la dificultat que suposa dur a terme projectes de llarga durada.
El coordinador institucional del CSIC assenyalà el format senzill del Calendari i del receptari i l’aportació que fan de valors molts cops oblidats en la vida actual: la sobrietat, l’austeritat, l’aprofitament dels recursos, la solidaritat…Acabà la seva intervenció dient que el Calendari havia esdevingutun referent en la història cultural de Catalunya.
El Sr. Norbert Tomàs, editor d’Edicions Morera, va fer un repàs històric del Calendari, fundat pel seu rebesavi, Antoni Maria Morera i Colom, l’any 1875, amb el nom de “El Calendario del Ermitaño de los Pirineos”. Explicà que els calendaris tenen el seu origen en el Renaixement i han passat per diversos moments històrics. Durant el regnat de Felip VII va estar prohibida la seva edició, en abolir-se la llibertat de premsa. El 1855 es va decretar el permís per tornar a editar calendaris, però en aquest primer període es necessitava tenir llicència reial i molts pocs editors la tenien. Posteriorment va haver-hi un auge de calendaris a nivell estatal i arreu del món.
El Calendari de l’Ermitàvol ser una publicació de referència en la cultura popular i tradicional, tant pels seus continguts escrits com gràfics, en un modest quadern que compta amb molta informació rigorosa que es revisa i s’actualitza constantment.
El Sr. Tomàs destacà que en els darrers mesos s’ha posat en marxa el portal digital amb informació pròpia: festes, fires, tradicions, dites, oficis tradicionals, consells agraris… Aquest portal compta amb la col·laboració i l’assessorament de persones de reconegut prestigi de la cultura tradicional i popular, entre ellsfra Valentí Serra de Manresa, que nodreix de contingutquatre apartats: “Guisat de frare”, “L’hortet del frare”, “Remeis de frare” i “Vida i miracles dels sants”. Gràcies al portal i a les xarxes socials, el Calendari vol seguir complint la funció informativa i divulgativa i arribar també a nous públics i més joves.
A més, en aquesta nova etapa es publicarà una sèrie de quaderns vinculats als temes propis tractats al Calendari, i que s’inauguren amb Cuinar en temps de crisi.
Fra Valentí Serra de Manresa agraí al públic la seva assistència, especialment al ministre provincial fra Gil Parés. També agraí al ministre general dels Caputxins, que es fes present a l’acte des de Roma, enviant una carta de salutació.
Fra Valentí evocà els records de la seva infantesa, recordant com la seva àvia comprava i col·leccionava el Calendari. Manifestà que “és una joia que al cap de 140 anys aquesta publicació segueixi mantenint interès i que els seu estil planer i entenedor l’hagi convertit en una publicació popular que ha entrat en l’entranya de la nostra tradició… Però més enllà de la dimensió popular té una dimensió científica”.
El frare assenyalà que aquest calendari era una possibilitat de poder introduir de manera discreta la coneixença religiosa, i parlà del calendari de “FrateIndovino”, editat pels frares de la província de Perugia, que diuen que és la publicació italiana amb més tiratge. Amb aquesta publicació els frares han pogut introduir petits missatges, frases dels escrits de sant Francesc, petites biografies dels sants de l’orde, remeis… que han tingut molt bona acollida.
Fra Valentí afirmà que a través del santoral es pot ajudar el poble de Catalunya a emmarcar totes les seves festes majors, fires, mercats, perquè totes tenen alguna arrel última en alguna d’aquestes festivitats del santoral. També destacà que aquesta nova etapa del calendari coincideix amb un moment de retorn a les tradicions populars, als remeis naturals i a un interès per la cuina sana i el conreu ecològic.
El receptari Cuinar en temps de crisiés fruit de la feina d’arxiver. La majoria de les receptes que hi conté han estat trobades en diversos manuscrits de la tradició conventual, monàstica i rural, la majoria del segle XVIII.
Fra Valentí remarcà el tarannà de senzillesa i austeritat de la cuina conventual, que a més de sana és equilibrada. I conclogué l’acte amb el desig de Pau i Bé per a tots els assistents que ompliren la sala d’actes.
