El passat divendres 13 de juny, festa franciscana de sant Antoni de Pàdua, vam celebrar la XXXIII Jornada d’Estudis Franciscans, organitzada per la Família Franciscana i la Facultat de Teologia de Catalunya. Enguany, amb el rerefons dels vuit-cents anys de la redacció del Càntic de les Criatures de sant Francesc.
La Jornada començà amb una pregària seguida de la benvinguda que feu el rector de l’Ateneu Universitari sant Pacià, el Dr. Joan Torra. El rector explicà que per als Pares de l’Església la carn (sarx) és bona, volguda per Déu. No només compta la part espiritual, sinó també la part de la carn, de la matèria, la de les criatures. Sant Agustí ja ho expressa també a l’inici de les seves Confessions. Tota la creació, totes les criatures ens parlen de Déu i ens porten a Déu.
Durant el matí intervingué fra Víctor Herrero, biblista i poeta, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid, que feu una bella aproximació al Càntic de les Criatures. Començà la seva intervenció recitant el Càntic en la llengua original escrita per Francesc, que no és ni el llatí ni l’italià tal com el coneixem actualment. El ponent es referí a Jorge Luis Borges i el seu escrit “El otro poema de los dones” (1964), on concep la vida com a do i on dona gràcies per Francesc d’Assís, que ja va escriure “el poema”, referint-se al Càntic de les Criatures.
Fra Víctor expressà com el Càntic no és només un text, sinó que és la presència real de sant Francesc.
Herrero va aprofundir en la paraula inicial del Càntic i en la final: “Altíssim” i “Humilitat”. La primera, és referida a Déu: Déu és altura, profunditat i interioritat. I també és poder, i bondat. I Déu és relació amb tota la creació. És el Déu de la infinita capacitat de relació. I la paraula “humilitat” fa referència a l’humus, a la terra, a la humanitat.
Fra Víctor indicà que hi ha tres possibilitats de comprensió del Càntic:
- Francesc escolta el que les criatures canten
- Francesc canta i les criatures són la seva cançó
- Les criatures són la cançó perquè la seva mera existència és cançó.
Francesc, al parlar de cada criatura ens està parlant del creador i de l’ésser humà. I durant la seva intervenció introduí l’estrofa del germà sol, que es vincula amb cada criatura, la de la germana lluna i les estrelles, que fan referència a la fraternitat, i la de la mort.
Per la tarda, fra Bernardino Hospital, responsable dels estudiants de Teologia dels frares conventuals a Roma, parlà sobre el discerniment comunitari, a partir de les Admonicions de Sant Francesc. Indicà que discernir vol dir separar, dividir, distingir… I discernir en fraternitat és fer-ho amb el germà concret amb el que vius. Discernir requereix humilitat i reconeixement de les nostres vulnerabilitats, les pròpies i les dels germans. Tot discerniment ha de contemplar la nostra doble vessant: la part més “leprosa” i també els dons rebuts.
Cal una acceptació de la nostra naturalesa humana, de les nostres debilitats, del desig d’apropiació, de l’enveja… per poder discernir adequadament amb els germans. El descobriment de la misericòrdia de Déu ens ajuda a acollir el germà i a discernir en fraternitat.
El germà és una mediació imprescindible de discerniment. Per a sant Francesc és important escoltar a tots els germans: als més grans, als més petits, sense deixar de banda a ningú. Això també és imprescindible quan actualment parlem de sinodalitat.
El ponent indicà una sèrie de claus de discerniment, com per exemple que si hi ha por, agressivitat… encara que sigui sota una capa de suposada religiositat, no és de l’Esperit Sant, o que els pobres, els malalts i els pecadors autentifiquen el discerniment.
Finalitzà amb una proposta d’aplicació, on les Admonicions de Sant Francesc ens poden servir de brúixola per discernir sobre un mateix i sobre les nostres relacions.
