La Comunitat

 

Era la nit de Nadal de l’any 1967, una d’aquelles nits càlides de fe, en plena efervescència de les esperances desvetllades pel Concili Vaticà II. A redós del convent dels Caputxins s’aplegava una gernació, que compartia les inquietuds i les esperances del temps en sintonia plena amb la fraternitat franciscana. S’infantava el propòsit de fer néixer la Comunitat Cristiana dels Caputxins de Sarrià.

S’ompliren unes butlletes, que tingueren una bona resposta. Engrescats, ara calia organitzar-se, senyalar responsabilitats i marcar objectius.

Si haguéssim de definir la mena de gent que s’ha anat incardinant a la nostra comunitat cristiana, hauríem de dir que és força pluralista en les idees, molt més uniforme en la seva procedència -diversos nivells de classe mitjana-, en la seva catalanitat, i en el seu desig d’experimentar un cristianisme d’avantguarda.

El motor de la comunitat és el Consell de Pastoral, format per frares i laics, i que any rera any s’ha vist renovat amb saba nova.

 

COM ES POT DEFINIR UNA COMUNITAT?

És una xarxa de relacions fundades en l’Evangeli,
que es col·loca en una societat fragmentada per relacions
febles, magres, sovint conflictives.
En aquest marc, “la comunitat” és
la “sal de la terra”,
és la “llum sobre el canalobre”,
“la ciutat al cim de la muntanya” (Mt.5,13).

Una comunitat cristiana no és una secta,
ni un grup autoreferencial,
que es desmarca orgullosament del teixit social comú…

(card. Martini)

 

VOLUNTARIAT DE PRESONS

PRESENT

Aquest grup és el tercer any que funciona i la seva tasca és la de fer un acompanyament dels joves interns al Centre penitenciari de joves. Està format actualment per dos matrimonis i tres joves provinents tots ells de la comunitat i de PACCS. Cada 15 dies ens reunim per preparar el que farem a la visita que es fa cada diumenge al Centre de la Trinitat. La idea va sorgir de forma natural amb els joves i catequistes que acabaven PACCS i la idea primera era la de fer sessions amb aquest joves estructurades de la mateixa manera que PACCS, amb els mateixos temes.

Amb el temps s’ha anat evolucionant i cada vegada més s’intenta donar un contingut lúdic atesa que aquesta és una de les millors maneres de treballar amb aquest joves. No s’intenta canviar res sinó transmetre amistat i companyia, així com alhora fer de pont entre el món de dins i de fora de la presó. Cada diumenge es fa una visita de 5:30 a 7 del vespre, sempre amb un dels matrimonis i amb els tres joves. Aquest voluntariat està integrat dins el grup de Capellania de la Trinitat, però de fet funciona amb total autonomia.

FUTUR

Hi ha molta motivació per part de tots, però caldria que més joves i adults s’apuntessin a aquesta experiència realment enriquidora. D’altra banda cada vegada més es veu que a part de fer les sessions més lúdiques, cal i és positiu fer un seguiment dels nois un cop surten del Centre, tot i que no és fàcil.

 

GRUP D’AJUDA I REBOST DE FRA ROSSEND

PRESENT

S’ha continuat la tasca habitual d’acollir els sense sostre (un promig de 80) el divendres al matí per esmorzar. Aquest curs, un grup de laics de la comunitat han assumit el gruix de la feina de preparar els entrepans i els complements alimentaris i repartir-los. També s’ha afegit algun laic per ajudar i orientar el nombre d’immigrants que es fan presents els divendres.

Aquest servei l’estem qüestionant perquè des de l’inauguració del Centre de dia Assís el març del 2001, estem fent duplicats i els usuaris dels dos serveis són els mateixos. Hem aprofitat el canvi de moneda com a mesura dissuasòria baixant de 200 ptes. a 1 euro, però sense resultat. El fet que no acabem de suprimir aquest servei és degut al nombre d’immigrants que venen i que estem intentant ajudar. Estem fent contactes amb Caritas, el Centre Assís, la parròquia de Sant Ot a fi d’organitzar una acció conjunta davant el col·lectiu d’immigrants que es fa present al barri.

Un altre feina del Rebost és la de cercar i repartir aliments. Comptem amb les aportacions que per Nadal fan diferents grups de la comunitat, el Banc d’Aliments i sobretot la Creu Roja que ens permeten cobrir el subministrament per tot l’any. També s’han de repartir els aliments, per això cada setmana es preparen les bosses que el grup d’Ajuda reparteix els dimarts i dimecres. També s’ajuda amb aliments a La Caseta i al pis de Cerdanyola de l’Associació Cedre, a algunes comunitats religioses… Aquest curs tenim una “sucursal” a Cornellà que classifica i reparteix aliments a immigrants d’allí.

Per últim, El Rebost segueix la tasca de fra Rossend de fer ajuts econòmics puntuals que últimament són destinats majoritàriament a immigrants.

FUTUR

Constatem que els usuaris habituals dels nostres serveis als pobres estan canviant. Els immigrants són cada cop més els principals destinataris. Ens cal reaccionar coordinadament davant d’aquesta nova realitat, tant les diferents activitats de la comunitat, com a nivell de zona. Estem portant a terme un projecte d’acollida integral d’immigrants que l’Associació Cedre podria assumir.

Caldria reconduir el servei d’esmorzars del divendres (que es fa diàriament al centre Assís) i convertir-lo en un lloc de suport i orientació. Estem en això…

 

MENJADORS ESCOLARS I TÓMBOLA

PRESENT

Aquest grup es dedica al finançament de menjadors escolars així com del seguiment d’infants i el seguiment d’escoles de Ciutat Vella. D’altra banda aquest grup s’ocupa també de la preparació de la tómbola que es celebra durant la Setmana de la Comunitat. Durant tot l’any es recull als Caputxins material de tota mena (joguines, estris de cuina, llibres…) que és classificat, ordenat i reciclat per posar-lo en condicions per poder celebrar la tómbola. Amb aquesta tómbola es recolliran part dels diners que ajudaran al finançament d’aquest menjadors escolars. També és possible poder fer aquest finançament a través de diverses aportacions anònimes.

Actualment s’estan sostenint els menjadors de cinc escoles. Son deu nens per escola amb una mitjana de 3.200 a 3.500 € mensuals.

FUTUR

Cada vegada és més nombrosa la sol·licitud d’ajuda. Anys enrera eren gent de barris marginats, com pot ser el Raval. Ara en canvi les sol·licituds són majoritàriament d’immigrants equatorians, marroquins, russos, ucraïnesos i algun bolivià.

El sosteniment dels menjadors escolars es fa cada vegada més difícil ja que cada vegada resulta més cara al finançament.

 

GRUP D’AJUDA MÚTUA PER A TRANSTORNS D’ANSIETAT

L’Associació GAM contra l’Ansietat i l’Agorofòbia és una Associació sense ànim de lucre que té com objectiu l’ajut entre els afectats d’allò que la ciència mèdica anomena “trastorns d’ansietat” i “agorofòbia”. Aquest ajut el soci l’obté a través de la seva participació en un Grup d’Ajuda Mútua (GAM) dels que l’Associació va creant; així com amb la participació en les activitats que l’entitat considera adients. Els diferents grups de què consta l’entitat estan coordinats per un dels seus membres, elegit democràticament per ells i entre ells mateixos, i tant sols s’accepten ajuts professionals (psicòlegs, psiquiatres i altres terapeutes) com a suport en les qüestions molt puntuals que es decideixen de mutu acord entre els membres de cadascun dels grups, però en cap cas els professionals dirigeixen les reunions o formen grups terapèutics dirigits per ells, ja sigui gratuïtament u onerosa. L’associació pretén, en definitiva, fomentar la solidaritat i el coneixement d’aqueixes malalties entre els afectats des de l’intercanvi mutu d’experiències i l’ajut interpersonal dels seus socis. Cadascun dels GAM que pertanyen a l’Associació funciona independentment, però respectant el marc que determinen els Estatuts de l’entitat.

En l’actualitat en els Caputxins ens reunim un grup cada divendres de 7 a 9 hores de la tarda – nit. Fem una tertúlia entre la gent del grup que té com a referent bàsic els problemes quotidians enfront del problema comú que és l’ansietat, així com de la medicació o altres mitjans d’afrontar el problema que té cadascuna de les persones que hi participa.

Això ens aporta una experiència interpersonal i una visió diferent de l’ansietat contemplada en els demés que ens ajuda a afrontar la de cadascú, alhora que serveix com a via d’exploració de les diferents formes d’afrontar les solucions.

També val a dir que la comunicació amb altres persones que pateixen el problema ajuda a objectivar-lo i a entendre’l de diferent forma que exclusivament amb un tractament terapèutic.

Però també és cert que les nostres trobades setmanals fan possible el xerrar d’aquesta petita peculiaritat que ens uneix, sense plantejar-nos si això és oportú o no, tal i com podria passar de fer-ho amb el nostre entorn social i familiar, per tant suposa una via d’expansió personal.

Tot això ho fem fomentant l’amistat entre els membres de l’Associació i d’una manera distesa, amb humor i trivialitzant al màxim les qüestions; això sí, essent seriosos amb l’ajut interpersonal que ens donem i amb el problema de fons que patim.

 

GRUP D’ACOMPANYAMENT DEL DOL

Àngels Margenat i Mª Rosa Álvarez, Diplomades en Infermeria, ara fa tres anys i mig vàrem posar en marxa el Grup d’Acompanyament del Dol “A LÁTERE”.

El nostre objectiu amb el grup es donar un espai on les persones que han patit la pèrdua d’un ésser estimat puguin expressar lliurement tot el que pensen i senten. I a la vegada, motivar-los perquè s’involucrin en la resolució del seu dol.

El que pretenem es acompanyar-los fins que assoleixin una nova vida en plenitud. Aquest es un grup que funciona de forma oberta en tots els sentits:

-Està composat per unes 10 o 12 persones, que, a partir de pèrdues molt diverses, prenen la opció de compartir el treball de la elaboració del seu dol.

-Aquestes persones es van incorporant segons les necessitats, a la vegada que d’altres es donen d’alta.

-La assistència es lliure i gratuïta.

Ens reunim tots els dijous de 6 a 9 de la tarda i repartim el temps de la següent manera:

-Comentari per centrar la sessió.

-Roda de intervenció, en la que:

–Cadascun dels assistents disposa del mateix temps per expressar-se com desitgi.

–Tots estem centrats en el que parla, a fi d’ajudar-lo a expressar-se, a aclarir-se, a comprendre’s.

–La persona pot decidir parlar del que vulgui i fins i tot quedar-se callat.

-Cada dia toquem un tema referent al dol.

Nosaltres el plantegem i el treballem plegats. Tots hi aporten els seus punts de vista. Tots poden suggerir temes que els interessin especialment.

-Finalment, ens marquem uns petits objectius.

Compartim llibres, escrits, pel·lícules, conferencies, etc.

Les persones ens arriben a traves de la mateixa Comunitat dels Caputxins, de diversos CAPS (Centres d ‘Assistència Primària), equips Pades, psicòlegs, metges i de les persones que han passat o estan en el grup.

El balanç d’aquests anys es realment positiu i ha estat una experiència molt enriquidora, malgrat que els primers temps van ser difícils perquè ens va costar molt donar-nos a conèixer.

Pensem que aquest darrer any ha estat el de la consolidació. Fins al punt de que estem plantejant-nos ampliacions.

 

GRUP IMPULS

El Grup Impuls és una petita agrupació d’ex-bebedors compulsius fundada ja fa més de set anys, acollida dins de la Comunitat Cristiana dels Caputxins de Sarrià i integrada per homes i dones de diferents nivells socials, laborals, culturals i socioeconòmics, etc., que tenen com a objectiu la cura de la seva malaltia mitjançant tècniques psicopedagògiques d’ajuda mútua. La finalitat primordial és mantenir-se sobris i col·laborar amb altres malalts a sanar al més aviat possible de la seva obsessió-compulsió, reunint-se periòdicament a commpartir les seves experiències alcohòliques per recuperar-se d’aquesta dolorosa i nefasta malaltia.

Les metodologies aplicades, des de fa més de seixanta-sis anys, especialment des del 1936, tenen com a sistemàtica de curació la introspecció, anàlisi psíquic, reunions d’autoajuda amb finalitats terapèutiques, suports entre els memebres, familiars, amics, etc. L’anonimat com a base espiritual és el centre de la nostra recuperació per tal d’evitar l’amagament familiar, individual o col·lectiu de la malaltia, a fi de retornar al que pateix la seva dignitat com a persona i ésser humà.

L’efectivitat és total i, si es té en compte que la malaltia dura tota la vida, encara és major la importància.

La malaltia afecta en dos aspectes: el físic i els psíquic. Físic, és la causa d’altres malalties: hepatomegalies, cirrosis, gàstriques, oncològiques, etc. Psíquic, és l’origen de psicopatologies de tot ordre, especialment de transtorns de personalitat.

El Grup d’Impuls d’A.A. aporta la cooperació dels seus membres sessionant dimecres i dissabtes al llarg de la setmana, mes i any de 19 a 21 hores, siguin laborables o festius, així com passant el missatge al malalt que ho necessiti, trucant al telèfon 93 226 19 50 o al dels Caputxins de Sarrià, on se li donarà tota la informació que precisi.

 

CATEQUESI D’ADULTS

Les trobades de reflexió que s’han fet aquest curs a la nostra comunitat han estat ben acollides i agraïdes pels assistents. Cal felicitar els organitzadors i conferenciants el seu esforç i aportació.

Els temes tractats aquest curs han estat “Com viuen la seva fe d’una manera ben personal i concreta des de la perspectiva del seu propi treball i servei als altres”.

Les tres primeres xerrades van anar a càrrec de persones de la Comunitat; els frares P.Cervera, P.Massana i en Santi Estaun. Cal esmentar les dificultats amb que ens vàrem trobar perquè alguna persona de la Comunitat volgués acceptar la responsabilitat d’alguna d’aquestes trobades.

Pels amics que tenim al Centre Ecumènic (Joan Botam n’és el president) vàrem poder contactar amb diverses persones les quals acceptaren la tasca de donar les cinc restants xerrades. En acabar s’obria el col·loqui força participat, per cert. A un quart de dotze es donava per acabada.

Aquest any hem volgut donar un relleu especial als testimoniatges personals, en lloc de fer unes trobades de caràcter més doctrinal o catequètic. Sembla que aquesta temàtica ha agradat potser més que d’altres temes abstractes.

L’assistència ha estat un xic variada d’uns dies a d’altres. L’horari sembla que ha sigut correcte. La major part dels assistents han vingut prèviament a les Vespres de la Fraternitat.

 

GRUP DE PARES

Aquest és el tercer any que es va formar un grup de pares que volen reflexionar en l’aprofundiment de la fe i que porten els seus fills a la catequesi.

El grup ha anat fent camí, estem i ens hi sentim junts, treballem el “com viure la fe en la nostra vida com a persones i com a cristians” Preguem, però el mes important és que ens estimem i ens estimem a través de Crist.

El grup marca el seu propi estil. Estem oberts a les noves realitats familiars que hi ha, per això en diem grups de pares i no de matrimonis

Ens trobem un dia al mes, el dimecres al vespre. Fem un sopar comunitari mentre xerrem i fem convivència. Després exposem el tema, que prèviament hem escollit la reunió anterior, i l’anem debatent entre tots. S’accepten suggeriments i si ha passat quelcom d’important a la societat o bé a algú de nosaltres, no tenim cap problema en canviar el tema i parlar del que ens preocupa i neguiteja. A les dotze acabem. Les trobades són mensuals Res no seria igual si no tinguéssim el guiatge del caputxí P. Enric Cortés. Ell ens ajuda a trobar Crist dins de la nostra fe al món d’avui.

Hi ha possibilitats de formar un nou grup. Si hi esteu interessats demaneu informació a la porteria del convent.

 

ORDE FRANCISCÀ SEGLAR

Són un grup de germans que inspirats en Sant Francesc d’Assís volen redescobrir-lo i aprofundir en les seves ensenyances per viure la fe i donar-ne testimoniatge.

Durant el curs 2001 2002, s’ha reunit cada primer dimecres de mes. Es comença cada trobada amb un rés de Vespres, al cor de la Comunitat i tot seguit es passa a comentar temes d’actualitat Aquest curs la reflexió ha estat sobre la Regla de l’OFS que regeix la Fraternitat Seglar. Regularment són unes 15 persones entre simpatitzants i germans.

Aquest any tenim el goig d’un nou germà que farà el seu compromís el proper mes de juny.

Dintre de les seves possibilitats (són persones grans) participen en les activitats de la Comunitat, com també de la parròquia on pertanyen.

S’han tingut diverses trobades entre altres germans de l’OFS de Catalunya : Assemblea anual, Trobades a Montserrat, exercicis espirituals, jornades franciscanes.

Si us interessa hi esteu convidats.

 

CORAL STELLA

Els orígens

Era l’any 1984, s’acostava Nadal i a la Comunitat Cristiana dels Caputxins de Sarrià hi havia un cert neguit, o millor dit, una certa preocupació…, què passaria amb els cants de la Missa del Gall? I els propis del temps de Nadal?

El motiu era que el Pare Mateu Sancliment l’acabaven de nomenar Provincial de la Província Caputxina, la qual cosa implicava que l’Amazònia, al continent americà, també depenia d’ell i, precisament, era un viatge que havia de fer aquell Nadal.

Tothom sabia que els cants depenien, almenys fins a aquell moment, del Pare Mateu; ell els escollita, ell els ensenyava, ell els conduïa, ell cantava, ell feia cantar tothom… què passaria sense ell? Algú va tenir una idea, pensem que el Pare Guardià d’aquell moment, l’Enric Castells: “Per què no demanem a la gent d’aquesta comunitat que hagin cantat a corals, que de ben segur n’hi ha, que ens ajudin a trobar una solució al tema dels cants per Nadal?”.

I així va ser. Utilitzant el nostre canal habitual de comunicació, les misses, es va demanar la col·laboració per als cants i es van proposar dos assaigs setmanals, al vespre, fins a la nit de Nadal.

La resposta va ser bona, millor dit, boníssima. Prop de 40 persones van venir als assaigs que dirigien la Mariona Vilalta, l’Enric Alberich i en Jaume Forn. Cal dir que els assaigs van ser una delícia i el resultat final, la Missa del Gall, Déu n’hi do! Podríem dir que va ser un èxit!

S’havia salvat una situació que preocupava i, al mateix temps, aquells que hi vam participar ens hi vam trobar bé, tan bé que ens vam plantejar la possibilitat de continuar cantant plegats.

Es va proposar la Mariona com a directora però, ve-t’ho aquí, que ella es va posar molt seriosa i ens va respondre: “Això de cantar polifonia és una cosa molt seriosa, cal posar-hi molta voluntat, cal ser complidors, assistir a tots els assaigs, preparar les actuacions i, per força, cal adaptar certs aspectes de la quotidianitat a l’activitat coral, la distribució del temps, etc.

Ens ho vam pensar bé i molts, no pas tots, ho vam acceptar; així va començar la Coral Stella…, i encara hi som després de 17 anys.

Cal dir que el nom va néixer per elecció popular dels cantaires. Entre d’altres peces havíem començat a assajar un cant original del Llibre Vermell de Montserrat: Stella splendens.

Stella splendens i monte

ut solis radium

Miraculis serrato

exaudi populum…

 

Pel que sembla, era un cant dels pelegrins quan pujaven a Montserrat.

Sense pretencions d’escriure una història detallada de la nostra entitat, sí que voldríem dir que la nostra activitat habitual se centra en dos concerts principals l’any: Nadal i final de curs, i també cantem a la missa de Sant Francesc, a més d’aquelles ocasions en les quals se’ns demana participació.

Vam participar en els concerts del Maig Coral del Barcelonès organitzat per la Federació d’Entitats Corals de Catalunya a Santa Anna, amb la Deutsche Messe de Franz Schubert, obra que vam repetir a la Parròquia de Sant Josep Oriol.

Hem fet concerts a Pompeia; al Centre d’Assís hi fem un concert cada any per Nadal, i també hem fet concerts a d’altres esglésies i centres de Barcelona i Catalunya. Concretament, a la celebració de Sant Vicenç de Sarrià, ens esperen cada any per participar (de forma individual o col·lectiva) en el seu tradicional Rosari Pastoril que se celebra des de fa 100 anys.

També ens ha agradat, i ens agrada, cantar en celebracions i noces al Monestir de Pedralbes, a Santa Maria del Mar i a d’altres esglésies i indrets pacífics.

Ah! I hem anat a Holanda convidats per un Cor de Rotterdam on vam fer tres concerts. Va ser una gran experiència.

La Coral és un espai que uneix persones amb una mateixa afecció, cantar, però que més enllà d’això també ens ho passem bé: ens agrada celegrar-ho tot, aniversaris, naixements (de néts)…, a més, ens agrada fer una sortida amb els acompanyants per conviure, cantant, a diferents indrets de Catalunya: Montclar, Sant Pere de Casserres, entre d’altres.

Pel que fa a la direcció de la Coral Stella, després que la Mariona marxés a viure fora de Catalunya, l’any 1992, va dirigir un temps l’Anna Ortiz i, des de l’any 1993, la direcció és a càrrec de la Muntsa Vilalta i d’en Frederic Codern.

Avui ens plau poder dir que la Coral Stella s’ha consolidat com a entitat coral, que continuem cantant, assajant, fent concerts i col·laborant en una activitat que per a nosaltres segueix essent molt engrescadora: la polifonia, la música coral.

 

CIRC CREC

PRESENT

Està composat per membres de la comunitat amb qualitats artístiques i circences amb la doble vessant catequètica i d’animació.

La vessant catequètica consisteix en la projecció a parròquies i comunitats cristianes dels espectacles que cada Nadal estrena la catequesi. Aquest curs degut a que un membre del grup ha estat durant un semestre a una escola de circ a Ginebra s’han fet menys actuacions. Amb tot, per Nadal s’estrenà un nou espectacle titulat Pau i Bé. S’ha actuat a una parròquia de Granollers, a un centre de deficients mentals de Barcelona, i properament es farà a Llavaneres, Capellades, a la trobada de caps de minyons escoltes de Barcelona, a una residència de menors tutelats a Vic.

La vessant d’animació va destinada a aquells col·lectius marginats o propers als ambients religiosos. S’ha organitzat la Festa de la Integració 1 i la Festa de la Integració 2; per Nadal s’ha actuat a un centre d’acollida de prostitutes, s’ha fet una animació a una trobada de religiosos del bisbat de Girona; hi ha l’animació al fi de curs de la catequesi de Sarrià a Sant Quirze del Vallès.

Cal ressaltar que aquest curs hem incorporat al Circ Crec algun immigrant que ha col·laborat en algun espectacle.

FUTUR

El futur és planteja esperançador perquè es fa una tasca que poquíssima gent fa i que és molt agraïda als llocs on s’actua. El fet que els membres del circ siguin majoritàriament gent jove i conscienciada anima a veure el futur amb optimisme.

 

ORQUESTRA SIMFÒNICA ESTELA

L’Orquestra Estella, creada en el sí de l’associació musical amb el mateix nom, compta amb més de 50 anys d’història, i actualment ha iniciat una nova etapa de completa renovació. La seva voluntat principal és que la formin persones de totes les edats i nacionalitats que, sense ser professionals de la música, tinguin un nivell mig o superior d’instrument i desitgin gaudir de la gran experiència que representa formar part d’una orquestra, una oportunitat enriquidora molt difícil de trobar per a tots els afeccionats i afeccionades que no poden dedicar-se plenament a la vida musical.

PRESENT

Disposem d’un arxiu de partitures amb més de 400 obres, instruments propis (violes, violoncels, contrabaixos, timbals), i un equip humà al servei de l’Orquestra.

Actualment estem cercant músics per als següents instruments: flautí, corn anglès, trompa, violins primers i segons, violes, violoncels i contrabaixos.

Des del mes de març del 2002, l’Orquestra assaja al teatre del convent dels caputxins de Sarrià, els dimarts de 2/4 de 8 a 3/4 de 10 de la nit.

FUTUR

De cara al curs vinent, hi ha la previsió de poder col·laborar en alguns actes festius de la Comunitat Cristiana.

 

GRUP DEL ROMÀNIC

El Grup del Romànic va néixer l’any 1974, al si de la Comunitat Cristiana dels Caputxins de Sarrià, a partir de l’interès d’alguns membres de la Comunitat perquè pogués ésser conegut el gran patrimoni romànic de Catalunya.

Prenent com a referència el calendari escolar, el Grup fa una sortida a llocs de les nostres comarques el segon diumenge de cada mes, durant tot el curs, amb l’excepció del mes de gener que no es fa sortida.

Després, coincidint amb el cap de setmana de la Pasqua de Pentecosta, es fa una excursió de 3 dies (actualment ampliats a 4, atès que la majoria ja som jubilats). Aquesta sortida es programa a llocs més allunyats, la qual cosa ens ha permès de conèixer, a més dels monuments de les terres catalanes, altres de molt interessants, situats a la Catalunya Nord i a zones de l’interior de França, i també d’altres Comunitats de l’Estat Espanyol, com ara Burgos, Palència, Segòvia, Sòria, Zamora, Navarra, La Rioja, Cantàbria, León, Astúries i Euskadi.

Hem tingut la sort de comptar, des del primer dia, amb l’assistència d’en Pere Arrufat que, a més de fer-nos una acurada explicació de cada església o monestir que visitem, presideix l’eucaristia que acostumem a celebrar en alguna de les esglésies o, si el temps ho permet, a l’aire lliure.

Durant aquests anys el grup ha anat canviant de fesomia: quan vàrem començar el componíem, majoritàriament, famílies amb fills d’edats entre 4 i 16 anys, donant així una nota de color i de dinamisme molt lluminós. Malauradament, la pràctica totalitat d’aquells nois i noies, que avui ja són pares de família, no han continuat. Com a conseqüència d’això, avui el Grup del Romànic està format per “joves” de la tercera edat, amb algunes notables i dignes excepcions. Cal fer ressaltar, tanmateix, que l’esperit que nou el Grup és notòriament juvenil i la constància i l’entusiasme que transmet són exemplars.

I, per finalitzar aquest comentari, afegirem algunes dades:

-Els assistents a cada sortida som entre 80 i 90 persones i, en més d’una ocasió, hem passat dels 100.

-Hem fet 206 sortides.

-Hem visitat, durant aquests anys, 620 esglésies i monuments romànics, pel cap baix.

 

ASSOCIACIÓ CEDRE

La Caseta            Habitatge per a joves immigrants i per a joves que surten del Centre Penitenciari de Joves (Trinitat).

Catazònia            Joves en contacte amb les tasques dels missioners caputxins de l’Amaçones colombià.

Cerdanyola        Pis ubicat a Cerdanyola per a acollir joves immigrants i joves que surten de centres penitenciaris, amb el suport de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola.

Grup de difusió i grup de captació de recursos   Assessorament d’especialistes per a una millor projecció i un millor finançament de Cedre.

Nosaltres fins ara:

El 24 d’agost de l’any 2000, s’aprovava l’acte fundacional de l’Associació Cedre.

Dinamitzar l’acció social, suportar la inserció a la societat de determinats col.lectius marginats, recolzar als joves provinents de centres penitenciaris per a la seva integració al món laboral i social són els objectius bàsics d’aquest projecte.

Després de la presentació dels Estatuts, el mes d’octubre d’aquell mateix any l’Associació començava a concretar-se. El mes de novembre, Cedre queda inscrita com Associació per a la Promoció Social, i s’aprova la Junta Directiva. Finalment, ja com a últimes gestions de segle, Catazònia entra a formar part de Cedre i es signa el conveni de col.laboració amb la Fundació FICAT, que vetllarà pel bon funcionament del projecte socioeducatiu de La Caseta.

A inicis de febrer del 2001 es signa un contracte de cessió d’un pis a Cerdanyola del Vallès destinat a acollir joves amb dificultats. Febrer i març són mesos de tramitacions i diligències per l’Associació, que s’ha d’encarregar de lligar-ho tot per tirar endavant el seu projecte. Coincidint amb la Setmana de la Comunitat (maig-01), s’envia un mailing a la Comunitat Cristiana amb el 1er butlletí informatiu de Cedre.

El juny del mateix any va tenir lloc la primera Assemblea General de socis: es va presentar una memòria de les activitats, una memòria económica, i es va elegir la nova Junta Directiva:

Presidenta: Agnès Millet; Sotspresident: Daniel Ortiz; Secretari: Hug Llàcer; Tresorer: Carmel Gasol; Vocal Catazònia: Ramon Garriga; Vocal La Caseta: Jordi Cervera

Un agraïment sincer i afectuós a l’antiga presidenta (Anna Corts) i sotspresidenta (Mar Parés) per la seva tasca en la gestació del projecte.

A mig juliol, finalment, es signà el conveni per l’any 2001 amb la Direcció General de Presons.

L’entrada en un nou curs (2001-2002), també incita a Cedre a créixer. Amb la pretensió de donar-se a conèixer a la Comunitat sencera, i al barri –en primer terme- i més endavant i de manera concèntrica a la ciutat, l’Associació decideix elaborar i enviar aquest nou butlletí (el nº 2). D’aquesta manera l’Associació s’embarca en la creació d’un nou grup, el grup de Difusió. Aquest es dedicarà a promocionar Cedre i alhora facilitar-hi el seu accés.

Els darrer mes de l’any 2001 també ha estat intens per a Cedre. S’han fet força gestions que us explicarem en un proper butlletí.

 

KZ

Oficialment, La Caseta quedava inaugurada el 23 d’octubre de l’any 2000 amb una pregària, però no va ser fins al cap d’uns deu dies –el 2 de novembre-, que hi va ingressar el primer resident. Les edats dels residents oscil.len entre els dinou i els vint-i-cinc anys amb alguna excepció de gent més gran.

Durant el seu primer any de vida, La Caseta ha acollit dinou persones de països, cultures i religions ben diferents:

Catalans (3), Marroquins (4), Lituans (3), Ucranians (2), Albanokosovars (2), Russos (1), Sierra Leona (1), Letons (1), Armenis (1), Macedonis (1)

Malgrat el projecte pedagògic inicial és acollir joves provinents del Centre Penitenciari de joves (Trinitat), temporalment, també s’han acollit a joves immigrants en situació de risc o penúria económica, a fi de tenir plena ocupació a la casa.

L’equip Motor, l’equip Pedagògic i l’equip de Voluntaris han contribuït i contribueixen en tot moment en el bon funcionament de La Caseta.

Setmanalment, l’equip Pedagògic (format pel coordinador, els 2 educadors i 2 psicòlegs) es reuneix per revisar l’evolució dels residents i del projecte.

El passat 31 d’octubre va celebrar-se el primer aniversari de La Caseta amb una pregària islamicocristiana, un sopar i una castanyada.

Per últim, com en tots els epílegs, caldria fer-ne una valoració: sens dubte, positiva. Però seria bo no oblidar el què implica, fer-se càrrec dia a dia d’una feina com aquesta.

Cerdanyola

Finalment, el pis de Cerdanyola s’estrenà a mitjans de setembre-2001. El pis que amb la mateixa idea que La Caseta s’ha acondicionat per a acollir joves amb dificultats de tot tipus. Ara, tot just s’estrena. Actualment hi viuen un xilè, un polonès, dos russos i un nigerià.

 

CATAlunya – amaZÒNIA

Fa uns dotze anys, a Leticia (Amazones), el grup Jufra –Juventud Franciscana-, creat pels caputxins catalans, va adonar-se realment dels pocs recursos i de les ínfimes condicions en què vivien els joves provinents de les comunitats que hi ha a la selva, i que venien a Letícia a estudiar. Va sorgir llavors la idea d’iniciar un projecte que d’alguna manera donés sortida a aquesta problemàtica.

Gràcies al grup de joves d’Arenys de Mar vinculat als caputxins que va ajudar a cercar la financiació necessària, dos anys més tard naixia el CEJAM –Centro Juvenil Amazónico de Leticia. Aquest centre acull actualment uns 30 adolescents indígenes amb el propòsit de formar-los i alhora encaminar-los perquè siguin capaços de defensar el seu patrimoni cultural i ecològic, així com també respectar la diversitat de races i ètnies.

L’estiu de l’any 1999, set joves d’Arenys de Mar i Sarriá –tots vinculats als caputxins- van ser convidats a Letícia pel CEJAM a la celebració del desè aniversari de funcionament del centre.

Aquest viatge, tan dens com intensiu, va donar lloc a la creació d’un grup de cooperació amb l’Amazones Colombià. Aquesta realitat s’anomena Catazònia. Des d’aleshores, la seva activitat ha estat notable:

-Inaguració el gener del 2001 del “Centro Estudiantil Catazónia” als espais del CEJAM (Projecte del Sopar de la Fam 2000).

-Difusió de la realitat amazónica i dels projectes a escoles, comunitats cristianes, festes…

-Adquisició d’un “bote” per a una comunitat indígena (estiu 2001).

-Nou viatge a Leticia l’estiu del 2001 (6 joves).

-Vinguda de 3 joves amazònics a Catalunya (nadal 2001).

Des del dia 10 de desembre fins el 29 de gener hem tingut entre nosaltres en Janio, en Barnabi i en John Fredi, responsables del CEJAM i de JUFRA. Han estat acollits a Arenys de Mar i a més de conèixer Catalunya, han visitat les comunitats cristianes caputxines explicant la seva tasca i agraïnt la col.laboració que des de fa molts anys hi ha. Els tres joves s’han fet presents a la nostra Comunitat al Sopar de la Fam per agrair el projecte de l’any anterior (Centre estudiantil Catazònia), a la catequesi, a l’esplai, a Paccs. La seva presència i el seu testimoniatge han estat un revulsiu per a intensificar més encara els lligams amb aquest pulmó del món que és l’Amazònia.

Se’n parla

Pel que fa a la difusió de Cedre, cal destacar dos àmbits: la comunitat i la resta.

La comunitat dels caputxins ha de ser la primera en saber d’una cosa així. Seria absurd sortir al carrer a predicar els nostres projectes si la nostra gent no en sabés d’ells.

L’Associació tot just comença, però diríem que ja es troba en aquell punt on fer-ho públic, o més públic, és recomanable.

De la resta, cal dir que el grup dedicat a la difusió, s’ha encarregat de donar a conèixer o si més no de mostrar els interessos d’aquest projecte que emana de la Comunitat Cristiana dels Caputxins. Els diferents mitjans de comunicació del barri com també els d’altres barris, han rebut per part nostra un article que presenta mínimament la nostra realitat i proposa de fer-la arribar fins allà on sigui possible.

 

CATAZÒNIA

Ideari

Segons el que hem observat en les nostres estades a Letícia i viatge per diferents comunitats indígenes constatem que:

  1. Les necessitats que poden tenir les comunitats indígenes són fruit de la pressió que els països del món occidental exerceixen sobre ells.
  2. Les comunitats indígenes tenen, ara per ara, les seves necessitats bàsiques cobertes, són autosuficients.
  3. Hi ha una idealització del món occidental enfront la seva cultura minoritària.
  4. És important que els joves indígenes es preparin per defensar les seves pròpies comunitats i per això han de marxar a la ciutat de Letícia. Això provoca però, que molts no tornin a les seves respectives comunitats.
  5. Quan van a estudiar a Letícia, aquests joves es troben fora del seu hàbitat i sense els diners per sobreviure.

Això els obliga a malviure pels carrers i són víctimes de múltiples explotacions.

Tenint en compte les observacions anteriors, el grup CATAZÒNIA a Catalunya estableix els següents objectius:

  1. Aconseguir que els indígenes se sentin orgullosos de la seva cultura. Actualment aquest contacte també s’ha ampliat a joves colombians de Letícia.
  2. Establir uns lligams que permetin un autèntic intercanvi des del respecte i per al respecte entre el nostre món i el seu, valorant la riquesa en la diferència.
  3. Mostrar-los també, els inconvenients del món occidental. Sobretot quan alguns d’ells puguin venir a visitar-nos.
  4. Ampliar l’intercanvi citat al punt 2, al màxim de gent possible, tant catalans com indígenes.
  5. Sensibilitzar el nostre entorn sobre la problemàtica que viuen els indígenes colombians.
  6. Continuar la tasca iniciada pels caputxins catalans i, en especial, el projecte que tenia el pare Joan Antoni Font (JUFRA, CEJAM, CATAZÒNIA).
  7. Buscar maneres de finançar aquells projectes que els mateixos indígenes o joves de Letícia ens facin arribar, sempre que no contradiguin algun dels objectius anteriors.

Durant l’estiu, novament, marxaren cap a Letícia cinc joves (tres de Sarrià i dos d’Arenys) acompanyats pel caputxí Gil Parés. Allà van poder veure la realització del primer projecte que ha portat a terme el Grup CATAZÒNIA: “EL CENTRE ESTUDIANTIL INDÍGENA CATAZÒNIA” i a la vegada, van col·laborar en portar a terme dues activitats:

-La primera va consistir en dotar a la vereda del Vergel d’un bot que tingués la capacitat suficient per poder transportar els productes que produeixen i al mateix temps els servís per desplaçar-se en els seus viatges pel riu, principalment a Letícia.

-La segona va ser construir una caseta en la zona més pobra de Letícia on es puguin realitzar activitats culturals quan les condicions climàtiques impedeixin fer-ho a l’exterior.

El viatge fou un èxit però, i sobretot, pel contacte humà i la convivència que novament vam poder tenir. A més, també calia reforçar els lligams i animar els joves colombians després de la mort del Pare Joan Antoni Font, portant a terme així el nostre primer i segon objectiu de l’ideari.

Just a l’inici del curs 2001-02 vam participar a la festa de la interculturalitat d’Arenys de Mar, el dia 29 de setembre. Durant tot el dia hi hagué una parada informativa sobre Catazònia i de venta de productes amazònics i al vespre una taula rodona conjunta amb els altres grups solidaris arenyencs.

I també el dia 5 d’octubre es participà en una festa particular per sensibilitzar i recaptar diners. Es van elaborar diferents plafons informatius per facilitar l’explicació.

Aquestes dues activitats pretenen portar a terme el cinquè i sisè objectiu del nostre ideari.

L’11 de desembre vingueren tres joves des de Letícia: en Janio, en John Fredy i en Barnabí i estigueren amb nosaltres fins el dimarts 29 de gener. Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre vam reunir-nos diverses vegades per preparar aquesta visita tan especial: s’havíem de preparar papers i tenir els bitllets en regla, buscar les famílies acollidores, establir bé un programa diari, buscar moments de trobada tots junts per agilitzar la feina a partir d’ara… I vam fer moltes activitats amb ells, algunes per donar a conèixer CATAZÒNIA, ara també des de l’òptica colombiana, d’altres perquè ells coneguessin el nostre món, amb el que té de bo i de dolent, i moltes activitats per establir lligams (segon, tercer i quart objectius de l’ideari). D’aquestes activitats en destaquem:

-Participació en el Sopar de la Fam de Sarrià el 14 de desembre, amb l’explicació del projecte elaborat amb els guanys de l’any anterior.

-Visita a diferents escoles i xerrades amb alumnes de la ESO.

-Participació a diferents programes radiofònics a Arenys de Mar i Arenys de Munt i a City TV.

-Assistència i xerrada a la Catequesi d’Arenys i Sarrià i als grups de PACCS i Espring.

-El dia 12 de gener, es feu una trobada amb tots els padrins de CEJAM i CATAZÒNIA.

-Altres trobades i visites per enfortir el lligam: Ajuntament d’Arenys, SSIM, Consell Pastoral d’Arenys, amb el pare provincial…

La visita d’aquests tres joves colombians ens ha fet créixer en nombre de padrins i membres de CATAZÒNIA. Per això, des de llavors, hem estat reestructurant l’organigrama intern de CATAZÒNIA, establint i concretant les funcions de cadascú.

Cal tenir en compte que cada vegada hi ha una infrastructura més grossa a Letícia: entre el CEJAM i el Centre CATAZÒNIA hi ha acollits una seixantena de nens i joves i es pretén arribar a un centenar. Per això, estem treballant en aconseguir més padrins i fonts per finançar l’ampliació de les infrastructures i materials necessaris.

 

ASSOCIACIÓ CEDRE

PRESENT

La junta directiva de l’Associació Cedre ens reunim com a mínim una vegada al mes per portar un seguiment dels diferents projectes, i veure així quins son els punts que cal millorar. Aquest any hem treballat sobretot molt fermament per crear un grup de difusió i un grup de recerca i captació de recursos econòmics per a poder garantir els sosteniment econòmic de l’Associació i dels seus projectes.

Pel que fa a cada activitat en particular, el projecte de La Caseta s’ha vist ampliat i ara s’acullen no només joves provinents del Centre Penitenciari de joves de la Trinitat, sinó també joves derivats de la Direcció General d’Atenció al Menor i de la Direcció General de Mesures Penals Alternatives. Així mateix s’ha reforçat l’equip motor i la caseta compta a part d’un equip de voluntaris, amb dos educadors i una coordinadora. L’Equip motor es reuneix setmanalment.

Pel que fa al grup de Catazònia, durant aquest any s’ha dut a terme la inauguració al gener del 2001 del “Centro Estudiantil Catazónia” als espais del CEJAM gràcies a la recollida de diners que es va dur a terme a través del Sopar de la Fam realitzat pels joves de la Comunitat Cristiana dels Caputxins de Sarrià. També s’ha dut a terme una tasca de difusió de la realitat amazònica i dels projectes a diferents escoles i comunitats i s’han organitzat festes. A l’estiu del 2001 s’ha aconseguit gràcies a aquesta campanya de difusió l’adquisició d’un “bote” per a una comunitat indígena. Així mateix durant l’estiu del 2001 es va organitzar un viatge a Leticia de sis joves catalans i durant el Nadal del 2001 s’ha finançat la vinguda de tres joves amazònics a Catalunya. La presència d’aquests tres joves i el seu testimoniatge entre els joves i els adults de la Comunitat Cristiana dels Caputxins han estat un revulsiu per intensificar més encara els lligams amb l’Amazònia.

Pel que fa a Cerdanyola, des del setembre del 2001 s’han acollit 5 persones provinents de Rússia, Ucraïna, Xile, Polònia i Nigèria. Amb aquests immigrants també s’ha dut a terme un suport alimentari un acompanyament. L’objectiu del pis actualment és durant uns mesos acollir immigrants en situació de risc i fer un acompanyament per assolir una autonomia que els permeti una plena integració.

Així mateix, des del setembre del 2001 persones procedents de diferents col·lectius d’immigrants s’han apropat a sol·licitar alguns dels serveis a la porteria del convent. En un principi les demandes eren les mateixes que les dels sense sostre (aliments, roba…). Però les seves necessitats van més enllà i en l’actualitat ja es compta amb l’assessorament jurídic per aquestes persones realitzat per un membre de Caritas. Així mateix s’està en col·laboració amb els Serveis Socials del Districte de Sarrià, amb el Centre Assís (Centre de dia d’acollida de sense-sostre gestionat per l’arxiprestat) i amb la Fundació Mare de Deu de la Gleva (gestiona una residència d’un centenar d’immigrants acollits).

FUTUR

Constatem que els projectes van funcionant tècnicament però que és extremadament necessari garantir una estabilitat econòmica que actualment depèn de les subvencions que puguem aconseguir i no tant dels diferents convenis que hem anat establint amb les Direccions Generals. Creiem que és molt important la participació des de tots els àmbits (ja sigui fent-se soci com fent-se voluntari…) de la gent de la comunitat i del barri.

Cal treballar sobretot amb aquesta nova realitat que implica l’arribada d’immigrants i la solució no és fàcil.

 

CATEQUESI D’INFANTS

Ideari

OBJECTIUS:

-Presentar el missatge de Jesús en una situació com l’actual de secularitat i de descreença, confiant plenament en el Senyor.

-Donar als infants unes bases consistents per a un comportament propi dels que segueixen a Jesús.

EL NOSTRE ESTIL:

-Après a l’escola de Francesc i Clara d’Assís.

-Marcat sempre pel sentit positiu i joiós.

-Pastat en la convicció que ens fa veure que l’amor és l’eix de la vida humana i cristiana.

-Tenint sempre present que estem fets per créixer, millorar i avançar cap a la plenitud de Déu.

-Tenint coneixement de les nostres imperfeccions i defectes.

-Necessitat sempre de l’ajuda de Déu.

PER AIXÒ VOLEM:

-Viure dins un clima de fe, d’esperança i d’amor.

-Sentir-nos dins l’Església com a dins d’una gran família.

-Fer de la pregària un sòlid fonament.

-Procurar que els infants sentin Déu com a Pare i a Jesús com a germà, com a model i com a millor amic.

-Reconèixer a Maria com a Mare de tots dins la gran família cristiana.

-Estar sempre oberts als altres i a manifestar el nostre esperit de germanor.

-Estar sempre disposats a ajudar els febles, els pobres, els ignorants com a germans nostres.

-Aprendre a defensar les nostres conviccions cristianes.

-Sentir-nos contents de pertànyer a l’Església.

-Voler conèixer la seva història, com una història de la nostra gran família cristiana.

-Reconèixer que els sagraments són els signes més evidents pel quals expressem la nostra fe cristiana i al mateix temps la font per on ens arriben els dons de Déu.

-Estimar la Eucaristia com a signe expressiu de la Comunitat Cristiana.

-Aspirar a ser “home/dona per als altres”, sempre atents al que podem donar de millor de nosaltres mateixos.

Per acabar, cal que sapigueu que no es poden atendre totes les peticions d’assistència a la catequesi d’infants per manca de catequistes.

De manera que si algú de vosaltres vol col·laborar, serà benvingut.

 

Carta als nostres i les nostres Catequistes

Estimats/des: PAU i BÉ!

HOLA! Rebeu una salutació afectuosa i fraterna.

S’acosta el curs de Catequesi.

Cada any escrivim aquesta carta, pensant-la molt… i acabant dient-vos el mateix de sempre: “Confiem en tots vosaltres”. Sense els catequistes no podem fer res. És com dir sense el vostre generós compromís, no podem fer res.

Som conscients que és demanar molt quan teniu tantes altres obligacions… però ja sabeu com és el cap de la nostra “empresa”, Jesucrist. Ell per aquesta feina va donar-ho tot. I nosaltres tampoc ens acontentem amb poca cosa.

… Déu n’hi do, del que hem fet i del que anem fent.

… Déu n’hi do, de la molta gent que confia en la nostra Catequesi.

… Déu n’hi do, de les moltes famílies que pregunten.

… Déu n’hi do, dels col·laboradors, joves i grans… que tenim…

Per tant, no podem “decaure”… i menys, quan les fites són clares i sentim la necessitat d’aportar el nostre esforç a una tasca tan noble, tan digna, tan humana i tan divina, com és parlar de Jesús als nstres infants i per ells als pares i al nostre món. Per a nosaltres, això continua essent la clau del futur.

Estimats i estimades catequistes, no creieu que el nostre futur s’apuntala en la validesa eterna del que ens va dir Jesús? Tal com avança el món, carregat de nuvolades i de pessimismes, ens hauria d’entusiasmar cada dia més la missió que tenim entre mans. Ens hi va el sentit de la vida i la mateixa il·lusió d’existir. Ens hem d’apassionar més, si cal, per estar en aquest món com a cristians, per ajudar a altres a estar-hi amb aquesta mateixa convicció. Saber passar aquesta convicció als infants i a les famílies que coneixem, no és això la nostra Catequesi?

Do de Déu és el disposar d’una bona plataforma per fer el nostre treball. Do de Déu és disposar de la vostra generositat per col·laborar… Do de Déu serà que continuem amb ganes la feina… i, pel que respecta els responsables, amb tot i ser els mateixos, us podem dir que, vist l’exemple vostre, reemprenem la tasca amb renovada embranzida i amb ganes d’ajudar-nos mútuament a portar-la a bon terme.

Confiem en la protecció de Maria, la Mare de Jesús.

Vostres afm, fr. Josep Massana i responsables

 

ESPLAI SHALOM

Convé en primer lloc recordar el context que ens ve marcat per l’ideari de l’Esplai Shalom: estem en una comunitat cristiana i catalana. Volem doncs completar l’educació dels nostres infants des d’una visió cristiana de l’home, és a dir, d’un home (i una dona) lliure, responsable, sociable i trascendent, i alhora arrelat dins d’una realitat concreta que en el nostre cas és la realitat catalana.

És clar que l’escola no cobreix el temps lliure dels infants. I la família actual no pot tampoc cobrir tot l’àmbit de la sociabilització. Volem doncs que l’Esplai esdevingui una institució educativa, on el temps lliure sigui aprofitat pels infants per a la seva educació, especialment en els àmbits de la convivència, la responsabilització i l’alliberament.

Per tal d’aconseguir aquesta educació dels infants dins l’Esplai, és lògic que el plantejament de les activitats sigui el propi de l’educació en el temps lliure, és a dir, mitjançant el joc. L’equip de monitors ha d’organitzar les activitats seguint aquest criteri, tant en les activitats dels dissabtes com en les sortides de cap de setmana i les colònies.

Activitats del curs

Les activitats de l’Esplai es desenvolupen els dissabtes de 16:30 a 19:15. En el present curs, varen començar el dia 6 d’octubre de 2001 i es preveu que acabin el 8 de juny proper.

A més de les activitats ordinàries, s’han fet sortides de cap de setmana els mesos de novembre, gener i abril. Així mateix es varen fer unes colònies de Setmana Santa (23-27 de març) al Bages. Per últim, les colònies d’estiu estan previstes pels dies 5 a 14 de juliol de 2002.

L’Esplai també té previst participar a la Setmana de la Comunitat amb la clàssica parada de pastissos, aportats pels pares.

Enguany han participat en l’Esplai una mitjana d’uns divuit infants, amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys.

Previsió per al curs 2002/03

El principal objectiu de l’Esplai Shalom per al proper curs 2002/03 és augmentar el nombre d’infants inscrits, ja que l’actual nombre suposa una dificultat a l’hora de sostenir econòmicament les activitats tan ordinàries com extraordinàries.

Per assolir aquest objectiu, es pretén de cara al mes de setembre una actuació important d’explicació de l’Esplai dins de la pròpia Comunitat Cristiana (i especialment als infants de la Catequesi), així com també una campanya d’explicació portes en fora, enfocada principalment a les escoles del barri.

Pel que fa a les activitats del proper curs, es seguirà amb un esquema similar a l’actual, els dissabtes a la tarda, i una excursió de cap de setmana en mesos alterns. Si el nombre d’infants s’incrementés força, es podria tornar a plantejar fer les excursions mensualment.

El proper curs es faran igualment colònies per Setmana Santa (4-5 dies) i colònies d’estiu (9-10 dies).

 

GUARDERIA

Fa uns quatre o cinc anys es va tornar a obrir el servei de guarderia els diumenges al matí durant el curs escolar. Es tracta d’atendre els infants a fi que els pares puguin assistir a la catequesi de pares els diumenges i també a l’eucaristia.

Hi ha una mitjana d’uns 4 nens dels que té cura la Marta Molas, una noia jove de la comunitat que voluntàriament fa aquest servei.

L’horari de guarderia és d’11 a 1’30.

 

CATECUMENAT

Des de fa uns cinc anys, un grup de joves dels Caputxins de Pompeia i dels Caputxins de Sarrià ens trobem per parlar de la nostra fe: com vivim la fe dins la nostra quotidianitat, quines preguntes en resulta, quines respostes podem trobar. Treballem, també, al voltant de textos bíblics que ens poden ajudar en aquesta costosa empresa.

Aquest curs, esperonats per en Jordi Cervera, hem iniciat el procés de Sant Francesc, procés que ens permet de treballar de manera molt íntima la nostra fe per arribar a descobrir (o intuir) què és el què Déu vol de nosaltres. Per ajudar-nos una mica, ens trobem un cop al mes a Santa Maria de Vallvidrera, un paratge tranquil que convida a la reflexió.

 

CONFIRMACIÓ

PRESENT

Aquest grup està dedicat a aquells adolescents i joves de la comunitat que volen confirmar-se i que no van a Paccs (que fa la seva preparació específica).

Aquest curs s’han apuntat 2 joves que degut a ser tan pocs els hem dit que s’esperin al proper curs. Cal dir que l’any passat va passar el mateix: sols es va apuntar un jove que aquest curs no ha donat senyals de vida.

Els cursos anteriors han participat alguns joves i s’ha arribar a fer algun grup força maco.

FUTUR

Caldria estructurar millor la confirmació.

-Es podria fer una oferta bianual per fer una mica de grup intentant donar-hi continuïtat després de la confirmació.

-S’hauria d’aprofitar l’arxiu de la catequesi d’infants i convocar a principi de curs personalment els joves intentant que això es convertís en tradició. Que tota la comunitat sàpiga que als 14-15 anys se’ls convoca per a la confirmació.

-Es podria reorganitzar la manera i la duració de la preparació.

-Caldria algú que se’n responsabilitzés amb la conciliaria d’un frare.

 

JOCCS

PRESENTACIÓ

JOCCS intenta ser un punt de trobada pels adolescents que han acabat Paccs, a fi d’anar complementant la seva formació. JOCCS té un triple objectiu:

-Animar els adolescents a fer alguna tasca de voluntariat. Després d’estar rebent tants anys ara els toca començar a donar. El contacte amb col·lectius desfavorits és molt humanitzador i evangelitzador.

-Continuar fent reunions (setmanals o quinzenals) com a punt de trobada del grup i com a moment d’aprofundir temes. Un matrimoni catequista, que ja els havia acompanyat a Paccs, els convoca a casa seva periòdicament per preparar els temes i fer-ne el seguiment. Ara bé, a les reunions són ells mateixos els qui s’han de dinamitzar.

-Anar fent passos en la responsabilitat d’assumir la tasca de monitors. Es potencia molt l’autogestió i autoorganització del grup, a fi que vagin creixent en la capacitat de prendre decisions i potenciant les seves qualitats. El consiliari de Paccs és el qui fa el seguiment global de tot aquest projecte.

La idea de JOCCS és que el grup pugui continuar temps, però la realitat és que quan la majoria dels nois esdevenen monitors deixen de reunir-se. Per tant, JOCCS habitualment dura dos cursos, llevat d’algun grup que ha durat algun curs més. Aquest curs és el 6è que es fa JOCCS.

PRESENT

Enguany es reuneixen els antics blocs Z i A de Paccs.

El Bloc Z fa el segon any i s’ha concentrat bàsicament en la preparació per a ser monitors. Després de Nadal han decidit reunir-se setmanalment per arrodonir la seva cohesió com a futur grup de monitors. Al principi del curs eren uns 12, però estan acabant uns 8. Un matrimoni catequista els acull a casa seva per acabar d’ajudar-los. El seu treball ha consistit en treballar l’Ideari i Estatuts de Paccs, en plantejar-se casos concrets i veure com reaccionarien en grup, en fer el curs de monitors, en trobades amb el consiliari. Alguns del grup fan un voluntariat amb nens al Raval i ajuden al Centre de dia Assís per a gent sense sostre.

El Bloc A fa el 1er any de JOCCS, i donat que és un grup petit, els costa molt trobar-se. Després del primer trimestre són escasses les reunions que han fet. També els acompanya un matrimoni catequista que els anima en tot moment. Algun també col·labora de voluntari al Centre Assís.

FUTUR

El futur de JOCCS depèn de cada bloc de Paccs que comença. Cada grup té un tarannà que cal acompanyar i acceptar, i ajudar-lo a créixer en la mesura de les possibilitats. L’encert de JOCCS és animar els joves a que ells mateixos s’espavilin i assumeixin responsabilitats. La falla és que no acabem de trobar la dinàmica adient que ajudi a cohesionar i dinamitzar els grups, que de vegades tenen la sensació que van massa per lliure.

L’acompanyament que fan els adults i el consiliari haurien de ser més coordinats i reals. JOCCS és ja un bon pas i un encert després d’acabar Paccs, però encara falta acabar d’arrodonir el projecte. Falten mans, idees…

 

PACCS

Bloc B (4t any)

Al 4t any de PACCS hem tractat el tema de la marginació dins la societat, és a dir, el 4t món, procurant que els nens coneguin una realitat que no és la seva, i puguin col·laborar participant en diferents voluntariats.

Tot aquest procés ha culminat en el Sopar de la Fam, destinat al Centre Assís de diurn d’acollida a gent sense sostre, visitat prèviament per tot el Bloc.

Al 3r trimestre hem tractat el tema de la fe, i els nens que ho vulguin es podran confirmar.

Paral·lelament s’està efectuant la preparació de l’Eurofestipaccs, i aquests quatre anys es clouran amb el Sopar de Gala.

Bloc C (3r any)

Som el Bloc C, el qual hi ha 20 nens, 8 monitors i 2 catequistes. Ens trobem al tercer any i ja comencem a tocar temes seriosos: les relacions entre la família, entre la parella, les religions…

El primer trimestre vam tractar les relacions pares-fills i vam acabar fent una reunió amb els pares. Tots els divendres vam parlar de temes com: confiança, responsabilitat, respecte, convivència…

El segon trimestre vam parlar de la relació en parella, és a dir, temes com: amor, sexe, confiança, respecte… Per Setmana Santa vam anar a prop de Camprodon. Les colònies tenien com a fil conductor el món de l’espectacle. Vam fer activitats com un casino; Operación Triunfo, lliurament d’Òscars, un circ… però també vam voler introduir la PAU en alguns dels nostres temes.

Finalment hem arribat al tercer trimestre, on estem parlant de les religions amb algunes conferències-debats amb representants d’altres religions.

Per arrodonir aquest any, confiem que les colònies d’estiu aniran tan bé com les de Setmana Santa. Moltes gràcies i fins aviat!!!

Bloc D (2n any)

Aquest segon any de PACCS hem estat treballant la persona, ja que l’objectiu del primer any de fer grup ja l’hem aconseguit. “La unión hace la fuerza!!!”.

Els monitors després d’un any de novetats seguim amb les ganes de continuar descobrint el que ens portarà aquest Bloc.

Junts hem fet excursions de cap de setmana i una esquiada i com no, els campaments. Som un grup molt nombrós i això fa que les reunions del dijous siguin dinàmiques i enriquidores

PACCS és compartir, però també és esgotador!

Bloc E (1r any)

Des de que hem començat el curs hem tingut apuntats entre 13 i 18 nens, que són pocs, i com que a més a les reunions no ens venen tots, vam decidir que només faríem un grup tot i que en algunes activitats els dividim.

Les reunions que hem fet fins ara tenen com a objectiu que els nens es coneguin entre ells i als monitors i que comencin a fer un grup; però no han tingut un contingut seguit, hem tractat temes diversos (els valors, la publicitat, la immigració, etc.).

Les reunions de preparació les fem tots junts, els nou monitors i les dues catequistes, que cada quinze dies ens preparen un sopar a casa seva.

De campaments de Setmana Santa ens venen 12 nens, i hem decidit de fer-los oberts per si volen portar algun company que després s’animi a venir a PACCS. Esperem que s’ho passin bé perquè així vindran més motivats a les reunions.

 

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Caputxins de Sarrià, desembre’00- gener’01. Arriben a les 8h. del matí joves de tots els racons d’Europa. L’esforçat “Taizé Team” (joves dels Caputxins i de la parròquia veïna de Sant Ot) no dóna l’abast per col·locar tothom al seu lloc, però un cop passat el primer moment… Uns dies màgics plens de vivències, pregàries, cants i festa. Després d’aquestes intenses experiències, després dels vincles creats i les noves amistats, vàrem decidir continuar trobant-nos per pregar i cantar tots junts.

Cada segon divendres de mes ens reunim per compartir amb qui ho vulgui uns moments de silenci (cada cop més difícil de trobar en la societat que vivim), recolliment, pregària i cants. Tothom hi és convidat i tothom pot dir-hi la seva: s’accepten propostes i pregàries.